jordi.cat

Cotorres i lloros a Barcelona

2012-01-22T21:29:00.001+01:00

Els jardins, les places i els carrers de Barcelona s’han convertit des dels anys 1970 en l’hàbitat sobrevingut de cada dia més nombroses poblacions de cotorres i lloros. Alliberades o escapades del captiveri, el clima suau, l’abundància d’aliments i l’absència de depredadors ha permès un creixement notable de psitaciformes (nom científic d'aquesta família d'aus), ara veïns habituals de la capital catalana.

Fins a set espècies de lloros i cotorres habiten i es reprodueixen a la ciutat. Aquest article pretén ser una guia senzilla per ajudar a identificar-les:

Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).Originària d’Amèrica del sud.38 cm. Clarament reconeixedora pels colors blau del seu cap i vermell de la part inferior de la cua, la resta del seu plomatge és verd. També n’és un tret distintiu respecte a algunes espècies similars, el bec marró clar a la mandíbula superior i negre/gris a la mandíbula inferior.

Aratinga de cap blau

Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys).Originària d’Amèrica del sud (Equador i Perú). 33 cm. Plomatge predominantment verd, i parcialment vermell al cap i al cos, però més intens i definit que en el cas d’A. mitrata amb qui es pot confondre fàcilment, tot i la seva mida més reduïda. El vermell de la vora anterior de les ales també pot ajudar a distingir-les.

Aratinga de màscara roja

Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).Originària de la serralada dels Andes a Amèrica del sud. 37-38 cm. Molt semblant a l’Aratinga de màscara roja, la mitrada és lleugerament més grossa, amb les plomes vermelles menys definides i generalment verdes les vores anteriors de les ales.

Aratinga mitrada

Aratinga nanday (Nandayus nenday).Originària d’Amèrica del sud.30 cm. El cap de color negre i les plomes que cobreixen les tíbies de color vermell permeten identificar aquesta aratinga de les demés, tot i compartir el verd generalitzat a la resta del seu plomatge. El verd del ventre la distingeix del lloro del Senegal, que també presenta un cap fosc i un bec fosc.

Aratinga nanday

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).Originària d’Amèrica del sud. 28-31 cm. És de lluny, la més abundant al nostre país. Fàcilment distingible pel seu pit –i també front, galtes i coll- gris sobre plomatge verd brillant, amb una cua clarament més curta que la de la cotorra de Kramer

Cotorreta de pit gris

Lloro del Senegal (Poicephalus senegalus).Originària de l’Àfrica occidental subsahariana.23 cm, el més petit dels nostres protagonistes. De coloració general verda, té no obstant el cap, les potes i el bec grisos, i el ventre marcadament groc-ataronjat.

Lloro del Senegal

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri).Originària de les zones tropical d’Àfrica i Àsia.43 cm (15 cm de cua). Es reconeix per la coloració totalment verda del seu plomatge i el color vermell del seu bec. Els mascles presenten a més un collar negre i rosat. La cua llarga els confereix una aparença molt més estilitzada que la més comuna cotorreta de pit gris.

Cotorra de Kramer

Les cotorretes de pit gris i les cotorres de Kramer són les més fàcilment observables, especialment la primera, a qualsevol punt de la ciutat. El parc de la Ciutadella, vora el zoològic, és per això, el millor punt d’observació d’aquestes aus exòtiques. També podreu observar una colònia de cotorres de Kramer a la cèntrica plaça de Letamendi, per exemple.

Les palmeres acullen la major part dels nius d'aquests ocells, tot i que la seva adaptació a l'entorn urbà és tal, que no és sorprenent veure grans nius als clàssics plataners. De fet, l'abundància de cotorretes planteja problemes de gestió, com per exemple la retirada dels nius que esdevenen, per les seves grans dimensions i el risc de caiguda, un problema de seguretat.

Atenció però! Aquestes set espècies són les que han aconseguit reproduir-se a Barcelona, en podeu observar algunes més, menys consolidades a la ciutat.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, les psitàcies tendeixen a preferir la suavitat del clima litoral, tot i que a l’interior, també s’hi troben Cotorres de Kramer i Cotorretes de pit gris àmpliament distribuïdes. En canvi, l’Aratinga de màscara roja i l’Aratinga nanday són molt més rares en general.

Jordi Torallas@jorditb

Publicat el 19/01/2012 a naturaurbana.cat

#naturaurbana

2012-01-22T21:13:00.001+01:00

Pels volts de la Mercè del 2011, l'Albert Ruhí proposava en el seu bloc que piulessim a través de twitter i amb l'etiqueta #naturaurbana les nostres observacions naturalistes quotidianes i urbanes.

La proposta va ser ben acollida i l'hem anat fent madurar de mica en mica. Així, a començaments de desembre formàvem un equip per crear un punt de trobada de naturalistes urbans. L'objectiu principal és el de difondre els valors naturals de les nostres ciutats, sensibilitzar el nostre entorn i fer xarxa.

El nom de la cosa, obvi, és natura urbana. Els mitjans, a dia d'avui:

Els tres mitjans són oberts a la participació de tothom, no cal ser un naturalista de prestigi, ni un científic reconegut. N'hi ha prou en tenir un xic de curiositat -ser tafaner com deia un dels meus professors a la Univesitat- i voler compartir amb la comunitat el que trobem en el dia a dia.

La participació al bloc també és oberta a tothom que tingui quelcom a dir al respecte de natura urbana, podeu contactar amb nosaltres a través de twitter, és clar, o del correu electrònic: naturaurb[arroba]gmail.com

Si us engresqueu a donar-hi un cop d'ull, espero que us agradi, us interessi i finalment, us engresqui a participar!

Paisatges urbans: mitgera rehabilitada a la Barceloneta

2011-11-10T21:40:00.000+01:00

Una altra mitgera rehabilitada vé a enriquir el paisatge visual de Barcelona. Es troba al carrer dels Pescadors 85 del barri de la Barceloneta.Aquí hi teniu el video de presentació:

Aspecte de la mitgera anterior a la remodelació (foto de www.bcn.cat).

Al web de l'Ajuntament també hi podreu trobar més informació.
Un parell de comentaris ràpids:

No hi sé veure, ni a la mitgera original, ni a la remodelada, orificis que permetin la construcció de nius de falciots, ballesters, pardals o altres ocells, sovint protegits o amb poblacions en regressió, precisament per la destrucció dels seus hàbitats en l'àmbit urbà.
M'agrada la tria d'obres literàries catalanes, en aquest cas El principi de la saviesa de Pere Calders, com a inspiració artística de l'obra.

I afexeixo l'enllal al dossier de premsa de l'Ajuntament Barcelona remodela 120 parets mitgeres en el període 2008-2001

Blaus cantàbrics

2011-08-14T17:38:00.000+02:00

Atenció, no parlem del mar, ni del cel -sovint més gris que blau, d'altra banda-, sinó de formatges!

Agradables sorpreses formatgeres m'he endut del nostre passatge per terres càntabres, asturianes i gallegues, i especialment en el món dels formatges blaus, gràcies al Picón de Tresviso primer, del Cabrales a continuació, del Queso la Peral després, i del Gamonedo qualsevol dia que sigui possible.

Picón de Tresviso (Picón Bejes-Tresviso D.O.P.)

Picón de Bejes-Tresviso (foto: El Aderezo)

No havia tastat mai el Picón de Tresviso, un formatge blau, càntabre per pocs quilòmetres, que he trobat molt fi en boca, malgrat la seva potència, pròpia de tots els blaus. És un formatge mixte, de llet de vaca principalment, però també d'ovella i de cabra.
M'ha recordat, per gust i per textura, el Roquefort, però ignoro si això es deu a la temporada d'elaboració i a una major presència de la llet d'ovella.
Com a curiositat, encara es troba en algunes ocasions, envolcallat de fulles de plàtan fals (Acer pseudoplatanus), tot i que, com altres blaus, ara es trobi generalment envolcallat de paper d'alumini.

Queso Cabrales

Queso Cabrales (foto: Jon Sullivan)

Decidit a donar al formatge de Cabrales una nova oportunitat, aquesta vegada en terreny propi, a Arenas de Cabrales (Astúries), ens vam entaular en una terrassa i vam demanar una tapa del formatge blau i una ampolla de Sidra. Sensacional combinació que m'ha reconciliat amb aquest formatge, abans titllat d'assassina-papil·les gustatives. La sidra li escau deliciosament i l'amoroseix en el punt just, llevant-li només el punt de força per esdevenir excel·lent.
Seguint el viatge però, ja sense sidra, el Cabrales es torna a revelar contra la llengua, reclamant la poma fermentada. Definitivament, el Cabrales passa a la categoria dels bons formatges, segons la meva classificació subjectiva.

Queso la Peral

Queso la Peral (foto: jlastras)

Un descobriment! No n'havia ni sentit a parlar, però ens el portaren en una taula de formatges a Oviedo i em va sorprendre agradablement. Ni fort com el Cabrales, ni sec com el Picón, el queso de la Peral és un formatge blau, molt més gras i amable que els seus companys de (l nostre) viatge. Un blau per a paladars més delicats podríem dir-ne.
Em recorda el Bleu de Bresse de la meva infantesa (res a veure amb l'actual, industrial i desmillorat formatge del mateix nom). Bé, també m'agraden els formatges més unctuosos, tot i ser blaus als que es suposa més força. Respecte al Gorgonzola. encara és menys cremós i llaminer.

Gamonedo

Gamonedo (foto: Jrfdiaz)

Tots els viatges deixen qüestions pendents, i està bé que així sigui. El Gamonedo n'és una.
Com de la Peral, tampoc n'havia sentit a parlar mai. La primera referència que n'he tingut és a través d'un plafó informatiu al mirador de la reina, baixant dels llacs d'Enol (Cangas de Onís). Des d'allà s'obserbava un petit poble, Gamoneu, reconegut pel seus formatges segons deia. Només pel paisatge ja mereix el tast, però el seu aspecte tampoc deixa indiferent. Algun dia caurà...

Una molt subjectiva classificació de formatges

2011-08-14T16:34:00.001+02:00

Tornat de la nostra gira per terres del cantàbric i abans d'escriure res més sobre formatges, em veig amb la necessitat d'aclarir un concepte molt subjectiu a l'hora de valorar la qualitat dels formatges.

Existeixen nombrosos formes de classificar els formatges, bé sigui per la seva llet -de vaca, de cabra, d'ovella, de búfala, mixtes i alguna altra-; la forma d'elaboració -fresc, blau, de pasta premsada o no, cuita o no, etc-; l'origen, etc.

Però més modestament, vull definir una nova tipologia de formatges: els molt bons, els bons i els prescindibles.

Cal aclarir que pel meu gust, els formatges dolents no existeixen, o almenys, no he tingut la dissort de portar-ne cap a la meva boca.

Formatges prescindibles
Així doncs, els formatges menys agraciats són en el pitjor dels casos, prescindibles. Es tracta de molts d'aquells que es troben als prestatges dels supermercats, d'origen industrial i noms que no diuen res de la seva categoria, origen o tipus de llet. Per posar-ne un exemples entre tants altres, el formatge de bola recobert de parafina vermella.

Molt bons formatges

Comté, un molt bon formatge (foto: Manuguf)

La resta de formatges són en general, molt bons. Digueu-me generós, però és que m'agrada molt el formatge. Gruyère, Beaufort o Comté; Camembert, Brie o Saint Félicien; Roquefort, Gorgonzola o Stilton; Recuit de drap, Ricotta o Burrata; Roncal, Manxego o Pecorino; Rocamadour o Mozarella. Tots ells i molts més sensacionals. Ben acompanyats, de vi blanc, negre o rosat; de fruits secs o frescs; de codonyat, pures de fruita o melmelades; o senzillament del pa adient, encara poden ser millors, però són autònoms i no necessiten ningú per deixar-se degustar.

Bons formatges

Afuega'l pitu, un bon formatge (foto: Glane23)

En canvi, en alguns casos, certs formatges necessiten un acompanyament per excel·lir com els seus companys, per "deixar-se assaborir" a plaer. Són doncs els formatges que anomenaria, senzillament "bons". Per exemple, el Cabrales, que sol es converteix en un assassina-papil·les gustatives, però que amb una bona sidra es deixa menjar sensacionalment.
Per exemple també, l'Afuega'l pitu, també asturià, que costa d'empassar de com n'és de sec, però que amb un bon vi o codonyat, deixa sorgir tot el seu encant.
O com són molts formatges de cabra secs que també necessiten el beure adient o una mica de fruita fresca o melmelada.

Ecologistas en acción: decreixement

2011-07-10T21:34:00.002+02:00

En aquest vídeo, Luís González (Ecologistas en acción) exposa diferents causes i conseqüències de la crisi econòmica, social i ambiental que estem patint i proposa el decreixement com a estratègia necessària per superar-la. El nom d'aquesta estratègia, volgudament provocador, no amaga les dificultats que comporta, però en l'exposició es destaquen les seves virtuds i ventatges comparatives, tant a nivell social com individual.

La xerrada "Menos para vivir mejor" és en castellà.

Charla sobre decrecimiento from foro social criptana on Vimeo.

Mitgeres dels carrers de la Riera Blanca i Constitució

2011-04-26T21:48:00.001+02:00

En David m'ha enviat un enllaç a un article de el 3, un portal de notícies del districte de Sants- Montjuïc, on apareixen les fotografies i la descripció de dues noves mitgeres ornamentades a la ciutat de Barcelona.

Es tracta en el primer cas d'una mitgera al carrer de la Riera Blanca número 139, pintada i ornamentada amb plaques metàl·liques, i la figura d'una tortuga, obra d'en Xavier Nogués, acompanyada del poema corresponent a aquest animal, del Bestiari de Pere Quart.

En el segon cas, es tracta d'una mitgera situada al carrer de la Constitució número 120, ornamentada a partir del mateix concepte, però amb el paó com a animal distinctiu.

L'article també fa esment d'un tercer animal, el pingüí, tot i que la foto que presenta sembla ser la d'un colom. Caldrà anar a comprovar in situ la veracitat de la informació.

Trobareu les fotografies al mateix article [off topic: No es poden reproduïr en aquest post, perquè el 3 es reserva tots els drets. Aprofito doncs per fer una crida a l'ús de llicències Creative Commons].