Aquest matí, després d'un cap de setmana plujós, s'han reunit una seixantena d'esplugabous (Bubulcus ibis) als prats de Can Rabassa, entre la masia que els dona nom, els serveis municipals i les escoles de Santa Susanna.
L'esplugabous és una espècie protegida vinculada als espais humits. Molt freqüent al delta de l'Ebre i els aiguamolls empordanesos, però més rara o absent a la resta del país. Els de Santa Susanna, de ben segur, estan vinculats al delta de la Tordera.
Ja fa dies aquesta tardor que n'hi venien, entre 9 i 18 exemplars, a partir d'un episodi de pluges intenses que va inundar aquests camps. Són fàcils de trobar fins a mig matí i a partir de mitja tarda, fins al capvespre. Sembla que podrien tenir l'ajocador a la riba malgratenca de la Tordera, on se n'ha vist més de 130 exemplars.
El gossos que surten a passejar amb els seus amos els espanten recurrentment, i l'assecament del prat va acabar forajitant-los d'aquest espai concret. Per això, en veure'n el nombre multiplicat aquest matí, no he pogut més que desviar-me del meu camí per anar a comptar quants esplugabous urbans s'havien reunit.
dilluns, 19 de novembre del 2012
dimarts, 3 d’abril del 2012
Ecobarris
La història de l'urbanisme contemporani a Catalunya és principalment una història de creixements¹, d'alt consum de sòl, esdevenint un dels motors fonamentals del creixement econòmic del país.
Tanmateix, el repte de l'urbanisme del nostre país i del conjunt d'Europa és el de seguir contribuint al progrés econòmic, sense obviar els requeriments de la sostenibilitat². El sòl s'ha d'entendre doncs com un recurs finit, amb un valor ambiental que determina la qualitat de vida, l'eficiència energètica, la cohesió social, etc. i no tan sols com a recurs econòmic.
L'ecobarri neix a partir d'aquests conceptes, emprant una estratègia d'integració dels valors naturals i rurals a les ciutats. Es materialitza inicialment en algunes ciutats del nord i centre d'Europa i esdevenen un exemple d'urbanisme sostenible pel desenvolupament d'àrees residencials.
|
|
|
Mobilitat sostenible
El disseny d'aquests nous barris vetlla per una mobilitat sostenible, on l'ús del vehicle privat pugui minimitzar-se, a través d'una bona xarxa de transport públic, el foment de la bicicleta (carrils bici, aparcaments protegits, etc.), la proximitat dels serveis quotidians i sobretot prioritzant els vianants per davant d'altres modes de transport. D'aquesta forma es cerca alhora una millora de la cohesió social, convertint els carrers en espais d'ús públic compartits per persones enlloc de vehicles.
Reducció de consums d'energia i aigua
 |
| Al barri de E.V.A. Lanxmeer (Culemborg, Països Baixos), les aigües grises són depurades en un sistema de basses naturals i retornades a la capa freàtica. |
La reducció del consum d'energia i d'aigua és un altre dels punts forts del disseny d'aquests barris. Més directament relacionat amb l'edificació que amb l'urbanisme, els edificis d'aquests nous barris cerquen materials i mecanismes que permetin gaudir del confort climàtic necessari, reduint el consum energètic i generant energia de proximitat pel propi consum. Així mateix, s'instal·len sistemes de reducció del consum d'aigua, reutilitzant aigües grises per a usos no de boca i l'aigua de pluja pel rec d'espais verds o la neteja de carrers.
Reducció de la generació de residus
En aquests barris sostenibles, la recollida selectiva és sistemàtica, però addicionalment, es creen espais destinats al compostatge que posteriorment permeten fertilitzar els amplis espais verds públics o privats dels que disposen aquestes àrees residencials.
Biodiversitat i connectivitat
 |
| Les cobertes vegetals dels edificis al barri de E.V.A. Lanxmeer fomenten la biodiversitat i són bons aïllants tèrmics. |
Implicació ciutadana
La implicació dels ciutadans que habiten els ecobarris és fonamental per a l'èxit d'aquestes iniciatives. De la dimensió participativa en depèn l'ús correcte dels mitjans de transport, de l'aigua, de l'energia, del reciclatge, fins i tot del disseny del barri, on en els millors casos, les veïns participen al costat dels tècnics en el disseny de les estructures bàsiques dels seus futurs barris. Es tracta doncs d'una ciutadania compromesa amb els valors de la sostenibilitat, que gaudeixen així d'una qualitat ambiental més d'acord amb les seves necessitats particulars.Crítiques als ecobarris
Tanmateix, hom argumenta que el concepte d'ecobarri només és plenament aplicable a nous creixements urbans -amb el corresponent consum de sòl- o a reformes integrals d'espais urbans.Per això, el desenvolupament d'ecobarris a les ciutats, no ha de deixar en segon pla la necessària sostenibilitat de les trames urbanes consolidades, ni pel que fa als tècnics urbanistes, ni pel que fa a la voluntat política. És el conjunt de la ciutat el que necessita reformar-se, els pedaços no són suficients.En altres casos, l'etiqueta d'ecobarri és atribuïda a àrees residencials que no compleixen els preceptes urbanístics descrits anteriorment, cercant principalment rèdits econòmics o polítics i augmentant-ne la petjada ecològica per manca de determinats serveis (transport públic adient, sanitat, ensenyament, consum de proximitat, etc.).
|
- Vikki a Helsinki, Finlàndia (més informació, en anglès)
- Hammarby Sjöstad a Estocolm, Suècia (més informació, en suec i anglès)
- EVA Lanxmeer a Colemburg, Països Baixos (més informació, en holandès)
- BedZED a Londres, Angalterra (més informació, en anglès)
- Vauban a Friburg, Alemanya (més informació, en alemany i anglès)
A Catalunya, el barri de Llevant de Figueres, es troba aturat a l'espera de l'aprovació del nou POUM, mentre que el projecte pel barri de Vallbona de Barcelona, tot i ser presentat en diverses ocasions, tampoc es concreta.
Jordi Torallas
@jorditb
¹ Podeu comparar les fotografies aèries dels anys 1956-57 i 2010 al web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
² La llei d'urbanisme de Catalunya incorpora, ja a l'article 3, el concepte de sostenibilitat com un dels eixos fonamentals de l'urbanisme.
Publicat el 03/04/2012 a naturaurbana.cat
dimarts, 28 de febrer del 2012
Ratpenats a Barcelona
La setmana passada en Ramon Homs ens parlava d'uns desvergonyits badocs que, mirada enlaire o amorrats a una fulla, observen ocells, plantes o insectes diversos que habiten les nostres ciutats. Però si cau la nit, els ocells ja s'han arraulit, què hi fan encara aquests encantats mirant enlaire, girant el cap sincopadament?
Són ratpenats el que fiten, s'acosta la primavera i comencen aquests dies a mostrar-se més actius. Arriben piulades de #naturaurbana des de Santa Coloma de Farners, des de Barcelona i des de Terrassa. Segur que en vindran més en els propers dies, els ratpenats habiten les nostres ciutats i es deixaran veure fins el proper hivern si aixequeu el cap quan es fa fosc.
Tot i el simbolisme històric d'aquests animals en el nostre país, comptades (3 entre més d'un miler) espècies hematòfagues i llunyanes (originàries d'Amèrica), més nombroses fantasies literàries i audiovisuals, fan pesar sobre els ratpenats, una immerescuda mala fama, impròpia d'un devorador d'insectes que controla les poblacions de mosquits i altres espècies molestes pels humans.
A raó d'aquesta doble situació, bona part dels ratpenats del nostre país gaudeuxen d'algun nivell de protecció legal. Diverses espècies s'especialitzen en diferents hàbitats, des dels boscos madurs fins les ciutats, assolint així una distribució planetària. Però a la ciutat de Barcelona en concret, s'hi han pogut observar fins a cinc espècies de ratpenats:
La llargada del seu cos pot assolir de 3,5 a 5,1 cm, mentre que l'envergadura pot ser de 18 a 25 cm aproximadament.
Ocupa una variada tipologia d'hàbitats, però a les ciutats, sembla mostrar predilecció per les fissures dels edificis i es pot observar caçant a la llum dels fanals, insectes que hi són atrets.
Són insectívors que s'alimenten principalment de dípters.
El Parc de Sant Martí és un dels espais on es poden tenir més oportunitats d'observar aquesta espècie, respecte a la totalitat de ratpenats de la ciutat de Barcelona.
Ultrasons
La pipistrel·la nana és tan semblant a la comuna que fins els 1999 va ser considerada com una subespècie d'aquesta (P. Pipistrellus mediterraneus).
És el ratpenat més menut d'Europa, però és difícil de distingir del seu parent proper al vol. Tanmateix, es podrien distingir per la tonalitat del seu pelatge, groguenc o bru-olivaci, enlloc de bru fosc amb tonalitats vermelloses en P. Pipistrellus.
A les ciutats, habita preferentment entre les fisures dels edificis, mostrant predilecció pels àtics i els falsos sostres més càlids.
S'alimenta d'insectes, principalment de petits dípters, però també d'himenòpters i coleòpters, entre altres.
És probablement l'espècie més comuna a Barcelona. Ultrasons
Lleugerament més grossa (cos: 4-5 cm) que la comuna i la nana, aquesta pipistrel·la és probablement la que acostuma a sortir a caçar més d'hora, encara amb la darrera claror del dia. S'agrupa habitualment al voltant de fanals que atrauen diferents insectes, preferentment dípters i lepidòpters, dels que s'alimenta. El seu vol sol ser baix i continu.
El seu musell és gros i curt, mentre que les orelles són també curtes, però triangulars. El color del pel oscil·la adquiteix tonalitat brunes, entre castanyes i rogenques, més fosques a la part dorsal que a la ventral.
Com les anteriors, a la ciutat habita les fissures dels edificis, tot i que també habita els espais oberts dels boscos i vora superfícies d'aigua.
A Barcelona és més possible identificar-lo a parcs com el del Turó de la Peira o del Guinardó.
Es tracta d'un ratpenat considerablement més gran que els anteriors. Pot assolir 40 cm d'envergadura i una llargada del cos de 6,2-8,2 cm.
Troben refugi en les juntes de dilatació de molts edificis o fins i tot en caixes de les persianes.
Acostumen a caçar a una alçada de 10 m, especialment coleòpters, però també lepidòpters, dípters i hemípters.
Molt més rar a Barcelona que les anteriors espècies, podreu observar-lo principalment al Parc del Castell de l'Oreneta, junt amb totes les pipistrel·les descrites més amunt.
Ultrasons
És l'únic d'aquests ratpenats que no pertany a la família del Vespertiliònids, sinó a la dels Molòssids, de la que és l'únic representant a tot el país.
Probablement és l'espècie més gran de Catalunya, amb una envergadura de fins a 45 cm. Es distingeix però dels demés ratpenats del nostre entorn per la cua, no compresa en l'uropatagi. D'aquí el seu nom. També són característiques les orelles, projectades endavant.
S'alimenta preferentment de lepidòpters i neuròpters.
A l'entorn urbà, habita els edificis, però també en grans estructures artificials, com els ponts.
A Barcelona, es troba en diferents puns de la ciutat, tot i que s'ha observat principalment al Parc de l'Espanya industrial i a la font del Racó, al final del tramvia blau.
Val a dir finalment, que tot i la mala reputació d'aquests animals és immerescuda, no és menys cert que en ocasions poden ser transissors d'algunes malalties (com tots els animals salvatges), pel que es recomana no tocar-los i allunyar-los de persones adormides o en general, vulnerables.
En aquest enllaç hi podreu trobar més informació sobre els ratpenats urbans de Barcelona, i en aquest altre, sobre els ratpenats catalans.
Jordi Torallas
@jorditb
Són ratpenats el que fiten, s'acosta la primavera i comencen aquests dies a mostrar-se més actius. Arriben piulades de #naturaurbana des de Santa Coloma de Farners, des de Barcelona i des de Terrassa. Segur que en vindran més en els propers dies, els ratpenats habiten les nostres ciutats i es deixaran veure fins el proper hivern si aixequeu el cap quan es fa fosc.
Tot i el simbolisme històric d'aquests animals en el nostre país, comptades (3 entre més d'un miler) espècies hematòfagues i llunyanes (originàries d'Amèrica), més nombroses fantasies literàries i audiovisuals, fan pesar sobre els ratpenats, una immerescuda mala fama, impròpia d'un devorador d'insectes que controla les poblacions de mosquits i altres espècies molestes pels humans.
A raó d'aquesta doble situació, bona part dels ratpenats del nostre país gaudeuxen d'algun nivell de protecció legal. Diverses espècies s'especialitzen en diferents hàbitats, des dels boscos madurs fins les ciutats, assolint així una distribució planetària. Però a la ciutat de Barcelona en concret, s'hi han pogut observar fins a cinc espècies de ratpenats:
Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus)
 |
| Pipistrel·la comuna en vol. |
Ocupa una variada tipologia d'hàbitats, però a les ciutats, sembla mostrar predilecció per les fissures dels edificis i es pot observar caçant a la llum dels fanals, insectes que hi són atrets.
Són insectívors que s'alimenten principalment de dípters.
El Parc de Sant Martí és un dels espais on es poden tenir més oportunitats d'observar aquesta espècie, respecte a la totalitat de ratpenats de la ciutat de Barcelona.
Ultrasons
Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus)
 |
| Pipistrel·la nana. |
És el ratpenat més menut d'Europa, però és difícil de distingir del seu parent proper al vol. Tanmateix, es podrien distingir per la tonalitat del seu pelatge, groguenc o bru-olivaci, enlloc de bru fosc amb tonalitats vermelloses en P. Pipistrellus.
A les ciutats, habita preferentment entre les fisures dels edificis, mostrant predilecció pels àtics i els falsos sostres més càlids.
S'alimenta d'insectes, principalment de petits dípters, però també d'himenòpters i coleòpters, entre altres.
És probablement l'espècie més comuna a Barcelona. Ultrasons
Pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii)
 |
| Pipistrel·la de vores clares. |
El seu musell és gros i curt, mentre que les orelles són també curtes, però triangulars. El color del pel oscil·la adquiteix tonalitat brunes, entre castanyes i rogenques, més fosques a la part dorsal que a la ventral.
Com les anteriors, a la ciutat habita les fissures dels edificis, tot i que també habita els espais oberts dels boscos i vora superfícies d'aigua.
A Barcelona és més possible identificar-lo a parcs com el del Turó de la Peira o del Guinardó.
Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)
 |
| Ratpenat de graners. |
Troben refugi en les juntes de dilatació de molts edificis o fins i tot en caixes de les persianes.
Acostumen a caçar a una alçada de 10 m, especialment coleòpters, però també lepidòpters, dípters i hemípters.
Molt més rar a Barcelona que les anteriors espècies, podreu observar-lo principalment al Parc del Castell de l'Oreneta, junt amb totes les pipistrel·les descrites més amunt.
Ultrasons
Ratpenat cua-llarg (Tadarida teniotis)
 |
| Ratpenat cua-llarg, com es pot veure a la imatge. |
Probablement és l'espècie més gran de Catalunya, amb una envergadura de fins a 45 cm. Es distingeix però dels demés ratpenats del nostre entorn per la cua, no compresa en l'uropatagi. D'aquí el seu nom. També són característiques les orelles, projectades endavant.
S'alimenta preferentment de lepidòpters i neuròpters.
A l'entorn urbà, habita els edificis, però també en grans estructures artificials, com els ponts.
A Barcelona, es troba en diferents puns de la ciutat, tot i que s'ha observat principalment al Parc de l'Espanya industrial i a la font del Racó, al final del tramvia blau.
Val a dir finalment, que tot i la mala reputació d'aquests animals és immerescuda, no és menys cert que en ocasions poden ser transissors d'algunes malalties (com tots els animals salvatges), pel que es recomana no tocar-los i allunyar-los de persones adormides o en general, vulnerables.
En aquest enllaç hi podreu trobar més informació sobre els ratpenats urbans de Barcelona, i en aquest altre, sobre els ratpenats catalans.
Jordi Torallas
@jorditb
Publicat el 28/02/2012 a naturaurbana.cat
diumenge, 22 de gener del 2012
Cotorres i lloros a Barcelona
Els jardins, les places i els carrers de Barcelona s’han convertit des dels anys 1970 en l’hàbitat sobrevingut de cada dia més nombroses poblacions de cotorres i lloros. Alliberades o escapades del captiveri, el clima suau, l’abundància d’aliments i l’absència de depredadors ha permès un creixement notable de psitaciformes (nom científic d'aquesta família d'aus), ara veïns habituals de la capital catalana.
Fins a set espècies de lloros i cotorres habiten i es reprodueixen a la ciutat. Aquest article pretén ser una guia senzilla per ajudar a identificar-les:
Les cotorretes de pit gris i les cotorres de Kramer són les més fàcilment observables, especialment la primera, a qualsevol punt de la ciutat. El parc de la Ciutadella, vora el zoològic, és per això, el millor punt d’observació d’aquestes aus exòtiques. També podreu observar una colònia de cotorres de Kramer a la cèntrica plaça de Letamendi, per exemple.
Les palmeres acullen la major part dels nius d'aquests ocells, tot i que la seva adaptació a l'entorn urbà és tal, que no és sorprenent veure grans nius als clàssics plataners. De fet, l'abundància de cotorretes planteja problemes de gestió, com per exemple la retirada dels nius que esdevenen, per les seves grans dimensions i el risc de caiguda, un problema de seguretat.
Atenció però! Aquestes set espècies són les que han aconseguit reproduir-se a Barcelona, en podeu observar algunes més, menys consolidades a la ciutat.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, les psitàcies tendeixen a preferir la suavitat del clima litoral, tot i que a l’interior, també s’hi troben Cotorres de Kramer i Cotorretes de pit gris àmpliament distribuïdes. En canvi, l’Aratinga de màscara roja i l’Aratinga nanday són molt més rares en general.
Jordi Torallas @jorditb
Fins a set espècies de lloros i cotorres habiten i es reprodueixen a la ciutat. Aquest article pretén ser una guia senzilla per ajudar a identificar-les:
Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).Originària d’Amèrica del sud.38 cm. Clarament reconeixedora pels colors blau del seu cap i vermell de la part inferior de la cua, la resta del seu plomatge és verd. També n’és un tret distintiu respecte a algunes espècies similars, el bec marró clar a la mandíbula superior i negre/gris a la mandíbula inferior. |
|
||
| Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys).Originària d’Amèrica del sud (Equador i Perú). 33 cm. Plomatge predominantment verd, i parcialment vermell al cap i al cos, però més intens i definit que en el cas d’A. mitrata amb qui es pot confondre fàcilment, tot i la seva mida més reduïda. El vermell de la vora anterior de les ales també pot ajudar a distingir-les. |
|
||
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).Originària de la serralada dels Andes a Amèrica del sud. 37-38 cm. Molt semblant a l’Aratinga de màscara roja, la mitrada és lleugerament més grossa, amb les plomes vermelles menys definides i generalment verdes les vores anteriors de les ales. |
|
||
| Aratinga nanday (Nandayus nenday).Originària d’Amèrica del sud.30 cm. El cap de color negre i les plomes que cobreixen les tíbies de color vermell permeten identificar aquesta aratinga de les demés, tot i compartir el verd generalitzat a la resta del seu plomatge. El verd del ventre la distingeix del lloro del Senegal, que també presenta un cap fosc i un bec fosc. |
|
||
| Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).Originària d’Amèrica del sud. 28-31 cm. És de lluny, la més abundant al nostre país. Fàcilment distingible pel seu pit –i també front, galtes i coll- gris sobre plomatge verd brillant, amb una cua clarament més curta que la de la cotorra de Kramer |
|
||
| Lloro del Senegal (Poicephalus senegalus).Originària de l’Àfrica occidental subsahariana.23 cm, el més petit dels nostres protagonistes. De coloració general verda, té no obstant el cap, les potes i el bec grisos, i el ventre marcadament groc-ataronjat. |
|
||
| Cotorra de Kramer (Psittacula krameri).Originària de les zones tropical d’Àfrica i Àsia.43 cm (15 cm de cua). Es reconeix per la coloració totalment verda del seu plomatge i el color vermell del seu bec. Els mascles presenten a més un collar negre i rosat. La cua llarga els confereix una aparença molt més estilitzada que la més comuna cotorreta de pit gris. |
|
Les palmeres acullen la major part dels nius d'aquests ocells, tot i que la seva adaptació a l'entorn urbà és tal, que no és sorprenent veure grans nius als clàssics plataners. De fet, l'abundància de cotorretes planteja problemes de gestió, com per exemple la retirada dels nius que esdevenen, per les seves grans dimensions i el risc de caiguda, un problema de seguretat.
Atenció però! Aquestes set espècies són les que han aconseguit reproduir-se a Barcelona, en podeu observar algunes més, menys consolidades a la ciutat.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, les psitàcies tendeixen a preferir la suavitat del clima litoral, tot i que a l’interior, també s’hi troben Cotorres de Kramer i Cotorretes de pit gris àmpliament distribuïdes. En canvi, l’Aratinga de màscara roja i l’Aratinga nanday són molt més rares en general.
Jordi Torallas @jorditb
Publicat el 19/01/2012 a naturaurbana.cat
#naturaurbana
Pels volts de la Mercè del 2011, l'Albert Ruhí proposava en el seu bloc que piulessim a través de twitter i amb l'etiqueta #naturaurbana les nostres observacions naturalistes quotidianes i urbanes.
La proposta va ser ben acollida i l'hem anat fent madurar de mica en mica. Així, a començaments de desembre formàvem un equip per crear un punt de trobada de naturalistes urbans. L'objectiu principal és el de difondre els valors naturals de les nostres ciutats, sensibilitzar el nostre entorn i fer xarxa.
El nom de la cosa, obvi, és natura urbana. Els mitjans, a dia d'avui:
La participació al bloc també és oberta a tothom que tingui quelcom a dir al respecte de natura urbana, podeu contactar amb nosaltres a través de twitter, és clar, o del correu electrònic: naturaurb[arroba]gmail.com
Si us engresqueu a donar-hi un cop d'ull, espero que us agradi, us interessi i finalment, us engresqui a participar!
La proposta va ser ben acollida i l'hem anat fent madurar de mica en mica. Així, a començaments de desembre formàvem un equip per crear un punt de trobada de naturalistes urbans. L'objectiu principal és el de difondre els valors naturals de les nostres ciutats, sensibilitzar el nostre entorn i fer xarxa.
- twitter: @naturaurbana
- bloc: www.naturaurbana.cat
- scoop.it: www.scoop.it/t/naturaurbana
La participació al bloc també és oberta a tothom que tingui quelcom a dir al respecte de natura urbana, podeu contactar amb nosaltres a través de twitter, és clar, o del correu electrònic: naturaurb[arroba]gmail.com
Si us engresqueu a donar-hi un cop d'ull, espero que us agradi, us interessi i finalment, us engresqui a participar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
