dijous, 21 d’abril del 2011

Recomanacions per Sant Jordi

Dissabte és Sant Jordi, i amb una mica de temps per anar a la llibreria, deixo quatre recomanacions bibliogràfiques per la diada. Es tracta de quatre llibres catalans, perquè la diada és simbòlica i per comprar o regalar llibres d’arreu, tenim tota la resta de l’any.



Es tracta d’una acurada edició del primer catàleg de paisatge elaborat per l’Observatori del Paisatge. Hi són identificades, caracteritzades i delimitades vint-i-dues unitats de paisatge de les comarques de ponent, però també es defineixen els eixos de planejament i gestió del paisatge que han de vertebrar les actuacions en matèria de paisatge, des d’un vessant tècnic.

 És interessant doncs com a eina professional, però també com a recurs turístic que permet interpretar el territori que s’estén davant dels ulls de l’observador que transita per les terres de Lleida.
Nogué i Font, Joan; Sala i Martí, Pere; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (eds.) (2010). Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. ISBN: 978-84-393-8297-3
Aquí podeu descarregar-ne la versió digital.


Rafael López-Munné i Xavier Campillo (tesi doctoral) són dos dels principals especialistes dels camins de Catalunya, no només perquè n’hagin transitat una bona part, sinó perquè els han estudiat i analitzat abastament.
El llibre és una introducció al tortuós món dels camins. Com a via de comunicació ancestral, els camins acumulen una llarga història que els converteix en elements fonamentals del nostre passat, però com si de pols es tractés, també han acumulat una llarga trajectòria de conflictes i disputes, que encara s’arrosseguen per tot el país. Drets de pas, domini públic, servituds... són alguns dels conceptes que ens aclareix el llibre respecte a la gestió dels camins, als drets i als deures que tots tenim al seu respecte.
Lopez-Monné, Rafael; Campillo, Xavier (2010). El llibre dels camins. Tarragona: Arola editors. ISBN: 978-84-92839-77-3
Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los

Una guia d'ocells temàtica per Catalunya. Sí, una obra molt concreta i específica d'en Màrius Domingo (bloc de rapinyaires) que tracta el grup d'aus més espectaculars del nostre país: àligues, xoriguers, falcons, mussols, etc. Per a interessats en la matèria, amb necessitat de reconèixer-ne les diverses espècies que es poden observar a les nostres contrades, però també per aquells que en volen conèixer alguna cosa més.

Domingo, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Valls: Cossetània Edicions. ISBN: 978-84-9791-753-7




 Es tracta d’una altra guia de fauna, en aquest cas de rèptils i amfibis dels Països Catalans. Els autors descriuen, il·lustren i cartografien les 67 espècies presents en el nostre àmbit, facilitant-ne la identificació i el coneixement de la seva etologia, distribució, ecologia, etc.
El llibre és editat conjuntament per la Societat Catalana d’Herpetologia (http://soccatherp.org/) i l’editorial Lynx (http://www.lynxeds.com/ca), l’any del trentè aniversari d’aquesta societat científica.
Rivera, Xavier; Escoriza, Daniel; Maluquer-Margaleg, Joan; Arribas, Òscar; Carranza, Salvador (2011). Amfibis i rèptils a Catalunya, País Valencià i Balears. Barcelona: Lynx Edicions i Societat Catalana d’Herpetologia. ISBN: 978-84-96553-53-8

diumenge, 20 de febrer del 2011

Paisatge ficció? Sant Pere de Reixac

En la distància les campanes colpeixen la seva presència al cor del caminant. Vora el torrent eixut, entre els pins esparsos, les passes superen el desnivell, mentre la boira es dissol i el sol penetra tímidament l'ambient humit. En passar vora el camí, la farigola trepitjada desprèn una olor intensa que es barreja amb l'aire dens i fred. Silenciat el batall, un rapinyaire es deixa sentir no massa lluny, un xoriguer fa l'aleta sobre una clariana més amunt.
Sortint d'un revolt, entre la boira, s'erigeix dominant la torre octogonal de Sant Pere de Reixac, instal·lada als contraforts de la Conreria, tutelant la plana des del segle XI. A escassa distància despunta el turó de Montcada, guardià del congost.
Entre Sant Pere i el turó, el senyor de Montcada, poderós cavaller i aliat dels grans comtes, estengué els seus dominis i feu créixer la vila vora el riu.
La setmana passada encara ho podia sentir, mentre la boira cobria l'autopista i la fàbrica de ciment. Una altra història, un altre paisatge, el mateix territori.