Independència: opció majoritària

Ja la tenim aquí, ajustada, però molt abans del previst: la primera enquesta que senyala que la opció independentista és majoritària a Catalunya!

L'enquesta l'ha presentada la Universitat Oberta de Catalunya i s'ha fet pública a través d'aquest article al diari AVUI. Segons aquest estudi demoscòpic, el 50,3% dels catalans votarien SÍ en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El resultat és ajustat, fet poc sorprenent tractant-se del primer sondeig que dona com a majoritària aquesta opció. El més sorprenent és que els resultats s'hagin capgirat tan ràpidament. La independència de Catalunya és qüestió de temps (i esforços), però aquestes darreres setmanes estem vivint una fase del procés realment engrescadora.
Al meu entendre, el camí cap a la independència es farà amb passes endavant i passes enrere, la suma dels quals, en portarà indefectiblement a la llibertat. Ha estat així durant els darrers anys, per exemple amb l'estatut: primer l'aprovem amb el consens de tots els partits catalans del Parlament (gran pas endavant) i ens el retallen a Madrid (pas enrere que al mateix temps desperta algunes consciències).

I així anem fent lentament fins la tardor d'enguany. A Arenys de Munt tenen la "gosadia" d'organitzar la primera consulta sobre la independència: pas endavant. Espanya tracta d'impedir-ho, fins i tot emprant quatre feixistes dels d'abans, i fracassa: pas endavant. Els resultats, de la consulta i del civisme exhibit, són aclaparadors: pas endavant. S'organitzen consultes a tot el país pel proper 13 de desembre: pas endavant. S'anuncien més consultes pel febrer i encara més per l'abril: pas endavant.

I mentrestant, Espanya tracta de fer-nos fer un pas enrere, minant la moral del país. Per això fa aflorar casos de corrupció al si de simbòliques institucions del país, com el Palau de la Música i l'Orfeó Català, o d'ajuntaments importants com el de Santa Coloma de Gramenet o membres de l'antic govern de la Generalitat (Alavedra i Prenafeta).
La imatge de corrupció generalitzada sembla estendre's sobre el país quan la justícia espanyola (oxímoron?) comet l'error d'exhibir públicament dos antics governants, elegits democràticament, d'edat relativament avançada, retirats de l'activitat política, presumptes delinqüents, com no es tracta ni tan sols els implicats en els crims més infectes que hom pot imaginar.
La reacció passa de l'habitual auto odi a la repulsa davant de la vexació de personatges, possiblement culpables, però al mateix temps, propers i injustament tractats per la justícia (paradoxa).
El que havia de convertir-se en un pas enrere, s'acaba convertint en un nou pas endavant, perquè per primera vegada en molt de temps, un atac de Madrid a la nostra autoestima és repel·lida.

La situació es torna tan desesperada que alguns sectors catalans que se senten còmodes en l'espanyolitat provoquen que dotze diaris catalans publiquin un editorial conjunt defensant l'estatut d'autonomia davant la previsible nova retallada que patirà.
Novament Espanya torna a equivocar-se atacant de forma verbalment agressiva aquesta cívica iniciativa. Alguns editorials com el de l'ABC consideren intolerable aquesta pressió al tribunal constitucional, poc abans que emeti la sentència sobre un estatut inconstitucional (notis que l'ABC ja ha emès el seu veredicte sobre l'afer, però això no és pressionar, evidentment!).
El que no han copsat els espanyols és que els editors de la Vanguardia i el Periódico pretenen salvar els mobles i enfocar el debat sobre l'estatut, quan aquest és un tema aviat superat a Catalunya, on el debat gira ara al voltant de la nostra Constitució i no d'aquell estatut malmès.
Al mateix temps, s'escolten veus que denuncien la reacció visceral (literalment, originada a les vísceres) espanyola, i treuen importància a l'editorial conjunt, argumentant que arriba tard i s'equivoca en l'enfocament del problema.
Un altre fracàs de passa enrere, un altre pas endavant.

I ja en van uns quants de seguits aquesta tardor. Tocarà tard o d'hora una lleugera reculada, però no serà més que l'anunci del proper pas endavant. S'acosta el dia, es nota, es sent...