Avui és el darrer dia de la presidència barcelonista d'en Joan Laporta. El darrer dia d'una presidència de set anys, curta, però farcida d'èxits, malgrat les dificultats. Els èxits esportius són tan contundents, que no els oblidarem. Recordar-los doncs és gairebé excessiu.
Però l'èxit d'en Joan Laporta que vull remarcar amb més força és la recuperació de la personalitat catalana del nostre club.
Durant massa anys, molts han volgut enterrar aquest tret bàsic de la personalitat del Barça. La presidència d'en Laporta ha demostrat que la confiança en el que som, no dissimulant la nostra essència i fent-ne una demostració ben entesa, mostrant els valors positius que caracteritzen el Barça com a club i Catalunya com a país, no només no ens ha perjudicat, sinó que ens ha fet més grans.
El Barça, recuperant les seves arrels, és més autèntic, més veritable, més creïble, i així, més internacional. Qui traeix els seus orígens perd la seva identitat, i el que ens ajuda a sobresortir en un món globalitzat i uniformitzant és precisament una identitat pròpia i marcada.
Des dels temps d'en Joan Gamper la identitat catalana i barcelonista van de bracet, malgrat tot. I així ens hem fet grans. Aquells, provincians, que volen dissimular el que som per no ofendre els intolerants que no ens deixen ser nosaltres mateixos han d'aprendre la lliçó que la història blaugrana en deixa aquests darrers anys.
El Barça ha tret profit de la seva personalitat catalana, i així s'ha projectat al món. Esperem que tots els catalans sapiguem aprendre d'aquest exemple tan evident i triomfem com el Barça en els nostres propòsits nacionals.
Per tot això i per les qüestions més evidents, gràcies Joan Laporta.
dimecres, 30 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada