Tot i que la tècnica de producció seria exportable, no n'he trobat d'enlloc més que de l'Empordà, concretament d'Ullastret i de Fonteta. Sembla que a Peralada i Mont-ras també en fan, però aquests no he tingut ocasió de tastar-los encara.
Com a formatge fresc, està emparentat amb el mató i el brossat, la faisselle francesa o la ricotta italiana, entre tantes altres delícies làctiques, però el recuit de drap té una textura ben diferent de tots aquests, més grumollosos i consistents.
És, sense dubte, el formatge més fi que conec, suau i delicat en extrem, una vertadera delícia. Podria menjar-se sol, a cullerades, però acompanyat de mel o confitura és encara més llaminer. També hi ha qui el junta amb xocolata, codonyat o figues, i fins i tot en receptes salades, per exemple amb anxoves (de l'Escala si pot ser). Segur que tampoc em decebran quan ho tasti.
L'únic inconvenient del recuit de drap és que la delicadesa del seu sabor i textura, l'iguala la de la seva conservació. Per això no pot aguantar gaire temps, ni tan sols a la nevera, i cal deixar-lo en remull en el seu propi xerigot. El drap que l'embolcalla el manté humit i el protegeix.
Per això només en menjo de visita a l'empordanet, a casa seva. El fa més formidable encara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada