La primera és l'alternativa 0, com es coneix en avaluació ambiental estratègica, és a dir, deixar-ho com està.
L'alternativa A que ens presenta l'Ajuntament de Barcelona consisteix a grans trets a convertir l'avinguda en un bulevard, amb voreres, dos carrils de circulació i dos amplis passejos a banda i banda, en plataforma única, i un tram central destinat a mobilitat pública i privada.
Alternativa A
L'alternativa B consisteix en una rambla, amb voreres, carrils de circulació mixts a banda i banda d'un ampli espai central destinat a vianants i bicicletes.
Alternativa B
Qualsevol d'ambdues alternatives, A o B, milloren el que és actualment l'avinguda Diagonal, un embut pels vianants, les bicicletes, el transport públic i el transport privat, i on els usos que soporta -comercial, recreatiu, passeig, etc- pateixen d'una escassa funcionalitat, quan no d'una greu incomoditat causada per una manca d'espais que porta al caos.
Les alternatives que es proposen suposen en ambdós casos un canvi en la modalitat del transport. Si actualment el mode de transport privilegiat a la Diagonal és el vehicle privat, les propostes de l'Ajuntament sacrifiquen aquest mitjà d'innegable però particular interès, en benefici de diversos modes de transport col·lectius -tramvia i autobusos- i individuals però no contaminants -bicicleta i cames-.
Aquesta decisió no implica només la mobilitat a l'avinguda, sinó, i al meu parer, sobretot, comporta un canvi en l'ús de l'espai públic de la nostra principal via urbana. La Diagonal tindrà la oportunitat de converitr-se, més enllà de l'actual via de pas, en un espai de convivència, on especialment els veïns de l'Eixample, però també tots els barcelonins podrem gaudir d'un espai de passeig de qualitat, menys contaminat, menys sorollós, menys perillós, més endreçat, i amb el temps, més actiu comercialment i lúdica. De ben segur que les botigues de moda notaran els efectes beneficiosos, s'hi instal·laran cinemes, teatres, restaurants i hotels, etc. D'entrada, les gernacions de les Rambles encara no envairan el que serà el nostre passeig, tot i que amb el temps, el prestigi de la Diagonal segurament es convertirà en un nou atractiu turístic per la ciutat.
Passar d'una Diagonal que no funciona per ningú a una Diagonal més funcional, activa, racional i emocional alhora, és el repte pel que l'Ajuntament planteja les alternatives A i B.
Al meu entendre, l'alternativa B és la millor. No només per qüestions d'usos (major espai cívic per exemple) o de mobilitat (millor segregació dels vianants, les bicicletes i el transport motoritzat), sinó també per una qüestió urbanístico-identitària.
A París les grans avingudes són bulevards. Magnífics, majestuosos bulevards, que donen part de la seva personalitat a la ciutat.
A Barcelona, els nostres grans carrers són rambles: la de Canaletes, la dels estudis, la de les Flors, la dels Caputxins, la de Santa Mònica; la de Catalunya, la de Prim; però també el passeig del Born, la mateixa Diagonal des de Marina fins a Josep Pla, la part superior del passeig de Gràcia, el tram inferior de la Via Augusta, l'avinguda Lluís Companys, un tram de la Meridiana, el passeig Gaudí, la via Júlia, etc.
El format de rambla, més enllà del seu origen hidrogràfic, s'ha convertit en un element identitari i de renom per Barcelona, i segurament respon al caràcter de la ciutat, llatí, extrovertit, i a la bona climatologia que ens ajuda a sortir al carrer i trobar-nos en un espai comú, com són els amplis espais centrals que es creen a l'eix de les rambles.
La raó és del costat de les propostes A o B, mireu-vos-les amb atenció i sense por al que és nou. La meva raó em decanta per la segona de les opcions, però definitivament, vull que la Diagonal es converteixi en rambla, perquè així és com són els nostres millors carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada