25 anys després

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

Salvador Espriu

Rondant Rodin

Un dia qualsevol, surts del metro a Passeig de Gràcia i et dirigeixes a una reunió al carrer Aragó. Passes per la Rambla de Catalunya i quan creues Consell de Cent, topes amb el pensador de Rodin.

D'entrada et preguntes què hi fa aquest aquí? No hauria de ser a París? Però no, per uns dies ha deixat el Musée Rodin per venir a reflexionat a Barcelona.
Darrera seu, tocant de peus a terra sis figures més l'acompanyen. Fan pensar en el conjunt escultòric dels jardins de Westminster. I efectivament, són els burgesos de Calais. No pas l'obra finalitzada com la va concebre Rodin, però uns esboços, tanmateix dignes de ser admirats.

Realment, no hi entenc massa res del món de l'escultura, però en determinades ocasions la bellesa de l'obra pot colpir fins i tot els menys avesats en la matèria. I el pensador de bronze, sense dubte, és una d'aquestes obres.
Gràcies per venir-nos a veure a casa.

foto: meva, amb el mòbil.