divendres, 5 de novembre del 2010

Paisatges urbans: busco mitgeres ornamentades

Una mitgera ornamentada a la Ronda del Guinardó
La mitgera és la paret que separa els edificis de dues finques adjacents. Quan l'aliniació de façanes i l'alçada d'aquests edificis són homogenis, les mitgeres no són visibles des de l'exterior, però en moltes ocasions, un canvi urbanístic, una inicaciativa arquitectònica diferent, la demolició d'un edifici o altres circumstàncies, deixen aquestes mitgeres a la vista.

Sovint es deixen aquestes parets a la vista, a vegades mostrant les entranyes de l'edifici, la seva estructura o un celobert i parets de maons o recobriments aillants de color groguenc i aparença espumosa.


A voltes però, aquests espais visibles són recuperats i integrats en el paisatge urbà. Un plafó publicitari els oculta i rendabilitza d'alguna manera, una mà de pintura els torna més amables amb el seu entorn immediat i la mà d'un artista pot aportar un valor afegit al paisatge urbà de les ciutats. És el cas per exemple de les mitgeres del carrer València, entre Rambla de Catalunya i Balmes, que són el suport de dos poemes visuals de Joan Brossa i Josep Maria Junoy.

Si trobeu alguna paret mitgera integrada d'una o altra forma en el paisatge urbà que l'envolta, sigui amb una mà de pintura voluntariosa, amb un o altre disseny, o amb una valuosa obra d'art, agrairé que m'indiqueu la seva situació, i si m'envieu una fotografia, la penjaré en aquest bloc. Gràcies per la vostra col·laboració!


www.btvnoticies.cat

Aquest reportatge de BTV mostra algunes de les intervencions més reeixides a les mitgeres de Barcelona.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Paisatges urbans: una d'elements d'infraestructures urbanes

El carrer del Pare Fidel Fita de Barcelona és un d'aquest carrers curts, estrets i costeruts propis dels barris dels turons de la ciutat. El pendent hi és tan pronunciat que per salvar-lo, s'hi han construït escales, enlloc dels més habituals vials i voreres per la circulació rodada.
Els laterals del carrer doncs, són escales, però el sector central és enjardinat, amb arbres i arbusts que ofereixen una mica d'oxigen, color i vida a les parets grises i inhòspites dels edificis que voregen el carrer.

No fa gaire mesos la part inferior de les escales abocava sobre un entrant del carrer Bertran, ocupat principalment per contenidors d'escombraries i quatre motos que aprofitaven l'espai sobrant per aparcar-hi. Enmig d'aquest desori hi recordo també unes caixes de comandaments elèctrics, de color ocre aproximadament.

Amb la reurbanització del carrer Bertran, d'altra banda poc ambiciosa al meu parer, aquest espai ha substituït els contenidors per les àmpliament distribuïdes cadires de ferro i fusta que es poden observar a la fotografia. L'aparcament de les motocicletes s'ha convertit en un ampli voral on aterren les escales, afavorint clarament el trànsit dels soferts vianants que han enfilen amunt i avall.

Però el que atreu més l'atenció és la substitució de les antigues caixes elèctriques per una nova versió estèticament millorada. Si us fixeu en la fotografia, podreu observar com sobre el frontal de la caixa, disposada en vertical, s'ha pres cura d'imprimir una imatge que es mimetitza prou encertadament amb el fons vegetal del jardí. Fins i tot des d'una certa perspectiva, el tronc de la imatge coincideix amb el tronc de l'arbre en segon pla.
Segurament deu ser casualitat, altrament, hauria estat millor encara fotografiar l'indret abans de la col·locació de la caixa i reproduir-hi la imatge en el mateix lloc. Però el resultat estètic és més que acceptable i la intenció molt lloable.

Actuacions en aquesta mateixa línia són molt interessants per la integració paisatgística dels elements d'infraestructures urbanes a gran escala i tot i que a cada cantonada es troben exemples d'impactes a millorar, és destacable que en aquest racó del Putxet s'hi pugui observar aquest exemple d'integració que mostra com els petits detalls poden millorar el paisatge urbà de les nostres ciutats.

Actualització: exactament el mateix model es pot veure per exemple a la cruïlla de l'avinguda del General Mitre i el carrer Ganduxer. Aquí però, els fons escènic no té res a veure amb la fotografia que pretén ocultar el quadre electric