Recuit de drap

El recuit de drap és un formatge fresc, de vaca o de cabra, que es caracteritza per ser embolicat, conservat i distribuit en un drap. D'aquí el seu nom.

Tot i que la tècnica de producció seria exportable, no n'he trobat d'enlloc més que de l'Empordà, concretament d'Ullastret i de Fonteta. Sembla que a Peralada i Mont-ras també en fan, però aquests no he tingut ocasió de tastar-los encara.

Com a formatge fresc, està emparentat amb el mató i el brossat, la faisselle francesa o la ricotta italiana, entre tantes altres delícies làctiques, però el recuit de drap té una textura ben diferent de tots aquests, més grumollosos i consistents.

És, sense dubte, el formatge més fi que conec, suau i delicat en extrem, una vertadera delícia. Podria menjar-se sol, a cullerades, però acompanyat de mel o confitura és encara més llaminer. També hi ha qui el junta amb xocolata, codonyat o figues, i fins i tot en receptes salades, per exemple amb anxoves (de l'Escala si pot ser). Segur que tampoc em decebran quan ho tasti.

L'únic inconvenient del recuit de drap és que la delicadesa del seu sabor i textura, l'iguala la de la seva conservació. Per això no pot aguantar gaire temps, ni tan sols a la nevera, i cal deixar-lo en remull en el seu propi xerigot. El drap que l'embolcalla el manté humit i el protegeix.

Per això només en menjo de visita a l'empordanet, a casa seva. El fa més formidable encara...

Acumulant arguments per la independència

Aviat farà un any que vam assistir a la conferència de na Lisette Lapointe, diputada pel Partit Quebequès al seu Parlament. Exposà les característiques, èxits i reversos del seu procés encara inconclús. A partir dels arguments que esgrimí, vaig preguntar-li al final de la seva xerrada la respecte d'una qüestió sobre la que havia passat ràpidament: els arguments per la independència que esgrimeixen al Quebec.

La qüestió és que per a ells, la política ambiental de la seva (ara per ara) província, és molt més respectuosa amb el protocol de Kyoto que no pas les polítiques mediambientals federals, i per tant, els quebequesos han de suportar unes càrregues superiors per les elevades emissions de CO2 del conjunt canadenc.
Senyalava així la diputada, que als arguments identitaris i econòmics que nosaltres també presentem, ells hi afegeixen altres arguments com aquest de caràcter ambiental.

Durant un temps he estat reflexionant sobre els arguments que podem esgrimir per reclamar la independència, i convèncer els nostres conciutadans, a banda dels identitaris i econòmics que presentem habitualment. I no n'he trobat de realment convincents als ulls dels més reacis.

Però passat aquest any des del setembre del 2009, s'ha fet evident que s'imposa un nou element que serà clau en el nostre esdevenir nacional: l'esperit democràtic.

Els espanyols, mitjançant la seva hipòcrita transició, la seva constitució limitant, les prohibicions a les consultes populars, les retallades a l'estatut del 2006 i encara avui al recurs del defensor del pueblo contra la llei d'acollida  (veure notícia a Vilaweb) demostren sempre que poden la seva escassa capacitat d'enteniment democràtic.
Al contrari, els catalans ens mobilitzem cívicament organitzant, amb escassos mitjans, consultes populars, iniciatives legislatives i manifestacions multitudinàries com la del 10J. En tots aquests casos, demostracions de cultura democràtica, civisme, seny i desig de llibertat.

Serà aquest l'argument definitiu que ens avalarà, ací i enllà, per assolir la llibertat nacional.

Anar sumant suports a la independència

El procés cap a la independència no fa vacances a l'agost i va sumant adeptes sense pausa.

L'altre dia em va sorprendre un correu d'un company de Colla amb l'assumpte Què li ha passat a la Vanguardia? i adjuntant-hi aquest article.
No són argumetns molt nous, ni estic d'acord amb tot el contigut, sobretot perquè fa força més temps que els independentistes hem superat l'argumentari exclusivament identitari, però llegir a les pàgines d'aquest diari paraules com Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España...*, no deixa de ser molt sorprenent i probablement simptomàtic.
Esperem que així vagin progressant i siguin coherents amb les seves paraules impreses.

Avui en canvi, és des de Convergència Democràtica de Catalunya d'on arriben les sorpreses. Al seu bloc, Coc ràpid, na Carme Laura Gil exigeix al seu partit que adopti una posició clara i inequívoca sobre la independència de Catalunya, perquè si la resposta de CDC és la mateixa que la d'Unió, molts no cabem a CDC (cita textual).
Esperem que no formi part del joc Nosaltres no som ni blancs, ni negres, sinó tot el contrari al que ens tenen acostumats els senyors del PSC i que a can CDC comença a ser molt preocupant en alguns casos.

* Cal ser ximple per defensar la dependència de Catalunya amb Espanya... tradueixo pels nordcatalans que no han de conèixer el castellà.