dijous, 10 de novembre del 2011

Paisatges urbans: mitgera rehabilitada a la Barceloneta

Una altra mitgera rehabilitada vé a enriquir el paisatge visual de Barcelona. Es troba al carrer dels Pescadors 85 del barri de la Barceloneta. Aquí hi teniu el video de presentació:



Aspecte de la mitgera anterior a la remodelació (foto de www.bcn.cat).


Al web de l'Ajuntament també hi podreu trobar més informació.
Un parell de comentaris ràpids:
  1. No hi sé veure, ni a la mitgera original, ni a la remodelada, orificis que permetin la construcció de nius de falciots, ballesters, pardals o altres ocells, sovint protegits o amb poblacions en regressió, precisament per la destrucció dels seus hàbitats en l'àmbit urbà.
  2. M'agrada la tria d'obres literàries catalanes, en aquest cas El principi de la saviesa de Pere Calders, com a inspiració artística de l'obra.
I afexeixo l'enllal al dossier de premsa de l'Ajuntament Barcelona remodela 120 parets mitgeres en el període 2008-2001


diumenge, 14 d’agost del 2011

Blaus cantàbrics

Atenció, no parlem del mar, ni del cel -sovint més gris que blau, d'altra banda-, sinó de formatges!

Agradables sorpreses formatgeres m'he endut del nostre passatge per terres càntabres, asturianes i gallegues, i especialment en el món dels formatges blaus, gràcies al Picón de Tresviso primer, del Cabrales a continuació, del Queso la Peral després, i del Gamonedo qualsevol dia que sigui possible.

Picón de Tresviso (Picón Bejes-Tresviso D.O.P.)
Queso Denominación de Origen Picón Bejés-Tresviso
Picón de Bejes-Tresviso (foto: El Aderezo)
No havia tastat mai el Picón de Tresviso, un formatge blau, càntabre per pocs quilòmetres, que he trobat molt fi en boca, malgrat la seva potència, pròpia de tots els blaus. És un formatge mixte, de llet de vaca principalment, però també d'ovella i de cabra.
M'ha recordat, per gust i per textura, el Roquefort, però ignoro si això es deu a la temporada d'elaboració i a una major presència de la llet d'ovella.
Com a curiositat, encara es troba en algunes ocasions, envolcallat de fulles de plàtan fals (Acer pseudoplatanus), tot i que, com altres blaus, ara es trobi generalment envolcallat de paper d'alumini.

Queso Cabrales
Queso Cabrales (foto: Jon Sullivan)
Decidit a donar al formatge de Cabrales una nova oportunitat, aquesta vegada en terreny propi, a Arenas de Cabrales (Astúries), ens vam entaular en una terrassa i vam demanar una tapa del formatge blau i una ampolla de Sidra. Sensacional combinació que m'ha reconciliat amb aquest formatge, abans titllat d'assassina-papil·les gustatives. La sidra li escau deliciosament i l'amoroseix en el punt just, llevant-li només el punt de força per esdevenir excel·lent.
Seguint el viatge però, ja sense sidra, el Cabrales es torna a revelar contra la llengua, reclamant la poma fermentada. Definitivament, el Cabrales passa a la categoria dels bons formatges, segons la meva classificació subjectiva.

Queso la Peral
Queso La Peral
Queso la Peral (foto: jlastras)

Un descobriment! No n'havia ni sentit a parlar, però ens el portaren en una taula de formatges a Oviedo i em va sorprendre agradablement. Ni fort com el Cabrales, ni sec com el Picón, el queso de la Peral és un formatge blau, molt més gras i amable que els seus companys de (l nostre) viatge. Un blau per a paladars més delicats podríem dir-ne.
Em recorda el Bleu de Bresse de la meva infantesa (res a veure amb l'actual, industrial i desmillorat formatge del mateix nom). Bé, també m'agraden els formatges més unctuosos, tot i ser blaus als que es suposa més força. Respecte al Gorgonzola. encara és menys cremós i llaminer.

Gamonedo
Gamonedo (foto: Jrfdiaz)
Tots els viatges deixen qüestions pendents, i està bé que així sigui. El Gamonedo n'és una.
Com de la Peral, tampoc n'havia sentit a parlar mai. La primera referència que n'he tingut és a través d'un plafó informatiu al mirador de la reina, baixant dels llacs d'Enol (Cangas de Onís). Des d'allà s'obserbava un petit poble, Gamoneu, reconegut pel seus formatges segons deia. Només pel paisatge ja mereix el tast, però el seu aspecte tampoc deixa indiferent. Algun dia caurà...

Una molt subjectiva classificació de formatges

Tornat de la nostra gira per terres del cantàbric i abans d'escriure res més sobre formatges, em veig amb la necessitat d'aclarir un concepte molt subjectiu a l'hora de valorar la qualitat dels formatges.

Existeixen nombrosos formes de classificar els formatges, bé sigui per la seva llet -de vaca, de cabra, d'ovella, de búfala, mixtes i alguna altra-; la forma d'elaboració -fresc, blau, de pasta premsada o no, cuita o no, etc-; l'origen, etc.

Però més modestament, vull definir una nova tipologia de formatges: els molt bons, els bons i els prescindibles.

Cal aclarir que pel meu gust, els formatges dolents no existeixen, o almenys, no he tingut la dissort de portar-ne cap a la meva boca.

Formatges prescindibles
Així doncs, els formatges menys agraciats són en el pitjor dels casos, prescindibles. Es tracta de molts d'aquells que es troben als prestatges dels supermercats, d'origen industrial i noms que no diuen res de la seva categoria, origen o tipus de llet. Per posar-ne un exemples entre tants altres, el formatge de bola recobert de parafina vermella.

Molt bons formatges
Comté, un molt bon formatge (foto: Manuguf)
La resta de formatges són en general, molt bons. Digueu-me generós, però és que m'agrada molt el formatge. Gruyère, Beaufort o Comté; Camembert, Brie o Saint Félicien; Roquefort, Gorgonzola o Stilton; Recuit de drap, Ricotta o Burrata; Roncal, Manxego o Pecorino; Rocamadour o Mozarella. Tots ells i molts més sensacionals. Ben acompanyats, de vi blanc, negre o rosat; de fruits secs o frescs; de codonyat, pures de fruita o melmelades; o senzillament del pa adient, encara poden ser millors, però són autònoms i no necessiten ningú per deixar-se degustar.

Bons formatges
Afuega'l pitu, un bon formatge (foto: Glane23)
En canvi, en alguns casos, certs formatges necessiten un acompanyament per excel·lir com els seus companys, per "deixar-se assaborir" a plaer. Són doncs els formatges que anomenaria, senzillament "bons". Per exemple, el Cabrales, que sol es converteix en un assassina-papil·les gustatives, però que amb una bona sidra es deixa menjar sensacionalment.
Per exemple també, l'Afuega'l pitu, també asturià, que costa d'empassar de com n'és de sec, però que amb un bon vi o codonyat, deixa sorgir tot el seu encant.
O com són molts formatges de cabra secs que també necessiten el beure adient o una mica de fruita fresca o melmelada.

diumenge, 10 de juliol del 2011

Ecologistas en acción: decreixement

En aquest vídeo, Luís González (Ecologistas en acción) exposa diferents causes i conseqüències de la crisi econòmica, social i ambiental que estem patint i proposa el decreixement com a estratègia necessària per superar-la. El nom d'aquesta estratègia, volgudament provocador, no amaga les dificultats que comporta, però en l'exposició es destaquen les seves virtuds i ventatges comparatives, tant a nivell social com individual.

La xerrada "Menos para vivir mejor" és en castellà.



Charla sobre decrecimiento from foro social criptana on Vimeo.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Mitgeres dels carrers de la Riera Blanca i Constitució

En David m'ha enviat un enllaç a un article de el 3, un portal de notícies del districte de Sants- Montjuïc, on apareixen les fotografies i la descripció de dues noves mitgeres ornamentades a la ciutat de Barcelona.

Es tracta en el primer cas d'una mitgera al carrer de la Riera Blanca número 139, pintada i ornamentada amb plaques metàl·liques, i la figura d'una tortuga, obra d'en Xavier Nogués, acompanyada del poema corresponent a aquest animal, del Bestiari de Pere Quart.

En el segon cas, es tracta d'una mitgera situada al carrer de la Constitució número 120, ornamentada a partir del mateix concepte, però amb el paó com a animal distinctiu.

L'article també fa esment d'un tercer animal, el pingüí, tot i que la foto que presenta sembla ser la d'un colom. Caldrà anar a comprovar in situ la veracitat de la informació.

Trobareu les fotografies al mateix article [off topic: No es poden reproduïr en aquest post, perquè el 3 es reserva tots els drets. Aprofito doncs per fer una crida a l'ús de llicències Creative Commons].

dijous, 21 d’abril del 2011

Recomanacions per Sant Jordi

Dissabte és Sant Jordi, i amb una mica de temps per anar a la llibreria, deixo quatre recomanacions bibliogràfiques per la diada. Es tracta de quatre llibres catalans, perquè la diada és simbòlica i per comprar o regalar llibres d’arreu, tenim tota la resta de l’any.



Es tracta d’una acurada edició del primer catàleg de paisatge elaborat per l’Observatori del Paisatge. Hi són identificades, caracteritzades i delimitades vint-i-dues unitats de paisatge de les comarques de ponent, però també es defineixen els eixos de planejament i gestió del paisatge que han de vertebrar les actuacions en matèria de paisatge, des d’un vessant tècnic.

 És interessant doncs com a eina professional, però també com a recurs turístic que permet interpretar el territori que s’estén davant dels ulls de l’observador que transita per les terres de Lleida.
Nogué i Font, Joan; Sala i Martí, Pere; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (eds.) (2010). Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. ISBN: 978-84-393-8297-3
Aquí podeu descarregar-ne la versió digital.


Rafael López-Munné i Xavier Campillo (tesi doctoral) són dos dels principals especialistes dels camins de Catalunya, no només perquè n’hagin transitat una bona part, sinó perquè els han estudiat i analitzat abastament.
El llibre és una introducció al tortuós món dels camins. Com a via de comunicació ancestral, els camins acumulen una llarga història que els converteix en elements fonamentals del nostre passat, però com si de pols es tractés, també han acumulat una llarga trajectòria de conflictes i disputes, que encara s’arrosseguen per tot el país. Drets de pas, domini públic, servituds... són alguns dels conceptes que ens aclareix el llibre respecte a la gestió dels camins, als drets i als deures que tots tenim al seu respecte.
Lopez-Monné, Rafael; Campillo, Xavier (2010). El llibre dels camins. Tarragona: Arola editors. ISBN: 978-84-92839-77-3
Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los

Una guia d'ocells temàtica per Catalunya. Sí, una obra molt concreta i específica d'en Màrius Domingo (bloc de rapinyaires) que tracta el grup d'aus més espectaculars del nostre país: àligues, xoriguers, falcons, mussols, etc. Per a interessats en la matèria, amb necessitat de reconèixer-ne les diverses espècies que es poden observar a les nostres contrades, però també per aquells que en volen conèixer alguna cosa més.

Domingo, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Valls: Cossetània Edicions. ISBN: 978-84-9791-753-7




 Es tracta d’una altra guia de fauna, en aquest cas de rèptils i amfibis dels Països Catalans. Els autors descriuen, il·lustren i cartografien les 67 espècies presents en el nostre àmbit, facilitant-ne la identificació i el coneixement de la seva etologia, distribució, ecologia, etc.
El llibre és editat conjuntament per la Societat Catalana d’Herpetologia (http://soccatherp.org/) i l’editorial Lynx (http://www.lynxeds.com/ca), l’any del trentè aniversari d’aquesta societat científica.
Rivera, Xavier; Escoriza, Daniel; Maluquer-Margaleg, Joan; Arribas, Òscar; Carranza, Salvador (2011). Amfibis i rèptils a Catalunya, País Valencià i Balears. Barcelona: Lynx Edicions i Societat Catalana d’Herpetologia. ISBN: 978-84-96553-53-8