dimarts, 28 de febrer del 2012

Ratpenats a Barcelona

La setmana passada en Ramon Homs ens parlava d'uns desvergonyits badocs que, mirada enlaire o amorrats a una fulla, observen ocells, plantes o insectes diversos que habiten les nostres ciutats. Però si cau la nit, els ocells ja s'han arraulit, què hi fan encara aquests encantats mirant enlaire, girant el cap sincopadament?
Són ratpenats el que fiten, s'acosta la primavera i comencen aquests dies a mostrar-se més actius. Arriben piulades de #naturaurbana des de Santa Coloma de Farners, des de Barcelona i des de Terrassa. Segur que en vindran més en els propers dies, els ratpenats habiten les nostres ciutats i es deixaran veure fins el proper hivern si aixequeu el cap quan es fa fosc.
Tot i el simbolisme històric d'aquests animals en el nostre país, comptades (3 entre més d'un miler) espècies hematòfagues i llunyanes (originàries d'Amèrica), més nombroses fantasies literàries i audiovisuals, fan pesar sobre els ratpenats, una immerescuda mala fama, impròpia d'un devorador d'insectes que controla les poblacions de mosquits i altres espècies molestes pels humans.
A raó d'aquesta doble situació, bona part dels ratpenats del nostre país gaudeuxen d'algun nivell de protecció legal. Diverses espècies s'especialitzen en diferents hàbitats, des dels boscos madurs fins les ciutats, assolint així una distribució planetària. Però a la ciutat de Barcelona en concret, s'hi han pogut observar fins a cinc espècies de ratpenats:

Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus)

Pipistrel·la comuna en vol.
La llargada del seu cos pot assolir de 3,5 a 5,1 cm, mentre que l'envergadura pot ser de 18 a 25 cm aproximadament.

Ocupa una variada tipologia d'hàbitats, però a les ciutats, sembla mostrar predilecció per les fissures dels edificis i es pot observar caçant a la llum dels fanals, insectes que hi són atrets.

Són insectívors que s'alimenten principalment de dípters.

El Parc de Sant Martí és un dels espais on es poden tenir més oportunitats d'observar aquesta espècie, respecte a la totalitat de ratpenats de la ciutat de Barcelona.

Ultrasons
 

Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus)

Pipistrel·la nana.
La pipistrel·la nana és tan semblant a la comuna que fins els 1999 va ser considerada com una subespècie d'aquesta (P. Pipistrellus mediterraneus).

És el ratpenat més menut d'Europa, però és difícil de distingir del seu parent proper al vol. Tanmateix, es podrien distingir per la tonalitat del seu pelatge, groguenc o bru-olivaci, enlloc de bru fosc amb tonalitats vermelloses en P. Pipistrellus.

A les ciutats, habita preferentment entre les fisures dels edificis, mostrant predilecció pels àtics i els falsos sostres més càlids.

S'alimenta d'insectes, principalment de petits dípters, però també d'himenòpters i coleòpters, entre altres.

És probablement l'espècie més comuna a Barcelona. Ultrasons

Pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii)

Pipistrel·la de vores clares.
Lleugerament més grossa (cos: 4-5 cm) que la comuna i la nana, aquesta pipistrel·la és probablement la que acostuma a sortir a caçar més d'hora, encara amb la darrera claror del dia. S'agrupa habitualment al voltant de fanals que atrauen diferents insectes, preferentment dípters i lepidòpters, dels que s'alimenta. El seu vol sol ser baix i continu.

El seu musell és gros i curt, mentre que les orelles són també curtes, però triangulars. El color del pel oscil·la adquiteix tonalitat brunes, entre castanyes i rogenques, més fosques a la part dorsal que a la ventral.

Com les anteriors, a la ciutat habita les fissures dels edificis, tot i que també habita els espais oberts dels boscos i vora superfícies d'aigua.

A Barcelona és més possible identificar-lo a parcs com el del Turó de la Peira o del Guinardó.

Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)

Ratpenat de graners.
Es tracta d'un ratpenat considerablement més gran que els anteriors. Pot assolir 40 cm d'envergadura i una llargada del cos de 6,2-8,2 cm.

Troben refugi en les juntes de dilatació de molts edificis o fins i tot en caixes de les persianes.

Acostumen a caçar a una alçada de 10 m, especialment coleòpters, però també lepidòpters, dípters i hemípters.

Molt més rar a Barcelona que les anteriors espècies, podreu observar-lo principalment al Parc del Castell de l'Oreneta, junt amb totes les pipistrel·les descrites més amunt.

Ultrasons

Ratpenat cua-llarg (Tadarida teniotis)

Ratpenat cua-llarg, com es pot veure a la imatge.
És l'únic d'aquests ratpenats que no pertany a la família del Vespertiliònids, sinó a la dels Molòssids, de la que és l'únic representant a tot el país.

Probablement és l'espècie més gran de Catalunya, amb una envergadura de fins a 45 cm. Es distingeix però dels demés ratpenats del nostre entorn per la cua, no compresa en l'uropatagi. D'aquí el seu nom. També són característiques les orelles, projectades endavant.

S'alimenta preferentment de lepidòpters i neuròpters.

A l'entorn urbà, habita els edificis, però també en grans estructures artificials, com els ponts.

A Barcelona, es troba en diferents puns de la ciutat, tot i que s'ha observat principalment al Parc de l'Espanya industrial i a la font del Racó, al final del tramvia blau.

Val a dir finalment, que tot i la mala reputació d'aquests animals és immerescuda, no és menys cert que en ocasions poden ser transissors d'algunes malalties (com tots els animals salvatges), pel que es recomana no tocar-los i allunyar-los de persones adormides o en general, vulnerables.

En aquest enllaç hi podreu trobar més informació sobre els ratpenats urbans de Barcelona, i en aquest altre, sobre els ratpenats catalans.

Jordi Torallas
@jorditb

Publicat el 28/02/2012 a naturaurbana.cat