Cap de setmana de consultes

D'aquí a poc més de 48 hores sabrem els resultats de les 170 consultes per la independència de Catalunya.
Després d'haver viscut el 13 de setembre a Arenys de Munt i esperant el 25 d'abril a Barcelona, ens plantegem on podem viure aquests moments històrics pel nostre país. Tenim 170 opcions!

Sigui com sigui, diumenge al vespre estarem molt pendents de vilaweb i la publicació dels resultats, atès que altres mitjans del país semblen més interessats en altres qüestions. Aquest matí per exemple, als matins de TV3 sembla ser que han deixat de banda el tema de les consultes perquè l'actualitat manava parlar del cas Millet. Sembla la mateixa tàctica d'alguns dirigents socialistes que preguntats sobre el seu interès sobre el procés, addueixen que estan ocupats aquell dia. Ja s'ho trobaran...

Mentrestant, la consulta virtual que s'ha organitzat al facebook dona uns resultats aclaparadors:

I així anar fent, fins que poguem consultar altres temes, democràticament, normalment, i en català.

Visita ornitològica als Aiguamolls de l'Empordà

Dilluns 7 de desembre vaig passar el dia amb en Toni als Aiguamolls de l'Empordà, per veure ocells.

Vam identificar fins a 39 espècies diferents, tot i que van quedar per resoldre algun que altre passeriforme o fringíl·lid que es va creuar pel davant i no poguérem reconèixer. D'entre totes elles, van destacar les fredelugues, els collverds i els xarxets pel nombre (alguns centenars), però sobretot alguns bimbos que ens vam poder apuntar: el xatrac becllarg, el còlit ros i el picot garser petit :)

Més informació al nostre humil bloc ornitològic: fem volar coloms

foto: Xatrac becllarg, de Peter Wallack (Creative Commons) 

Independència: opció majoritària

Ja la tenim aquí, ajustada, però molt abans del previst: la primera enquesta que senyala que la opció independentista és majoritària a Catalunya!

L'enquesta l'ha presentada la Universitat Oberta de Catalunya i s'ha fet pública a través d'aquest article al diari AVUI. Segons aquest estudi demoscòpic, el 50,3% dels catalans votarien SÍ en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El resultat és ajustat, fet poc sorprenent tractant-se del primer sondeig que dona com a majoritària aquesta opció. El més sorprenent és que els resultats s'hagin capgirat tan ràpidament. La independència de Catalunya és qüestió de temps (i esforços), però aquestes darreres setmanes estem vivint una fase del procés realment engrescadora.
Al meu entendre, el camí cap a la independència es farà amb passes endavant i passes enrere, la suma dels quals, en portarà indefectiblement a la llibertat. Ha estat així durant els darrers anys, per exemple amb l'estatut: primer l'aprovem amb el consens de tots els partits catalans del Parlament (gran pas endavant) i ens el retallen a Madrid (pas enrere que al mateix temps desperta algunes consciències).

I així anem fent lentament fins la tardor d'enguany. A Arenys de Munt tenen la "gosadia" d'organitzar la primera consulta sobre la independència: pas endavant. Espanya tracta d'impedir-ho, fins i tot emprant quatre feixistes dels d'abans, i fracassa: pas endavant. Els resultats, de la consulta i del civisme exhibit, són aclaparadors: pas endavant. S'organitzen consultes a tot el país pel proper 13 de desembre: pas endavant. S'anuncien més consultes pel febrer i encara més per l'abril: pas endavant.

I mentrestant, Espanya tracta de fer-nos fer un pas enrere, minant la moral del país. Per això fa aflorar casos de corrupció al si de simbòliques institucions del país, com el Palau de la Música i l'Orfeó Català, o d'ajuntaments importants com el de Santa Coloma de Gramenet o membres de l'antic govern de la Generalitat (Alavedra i Prenafeta).
La imatge de corrupció generalitzada sembla estendre's sobre el país quan la justícia espanyola (oxímoron?) comet l'error d'exhibir públicament dos antics governants, elegits democràticament, d'edat relativament avançada, retirats de l'activitat política, presumptes delinqüents, com no es tracta ni tan sols els implicats en els crims més infectes que hom pot imaginar.
La reacció passa de l'habitual auto odi a la repulsa davant de la vexació de personatges, possiblement culpables, però al mateix temps, propers i injustament tractats per la justícia (paradoxa).
El que havia de convertir-se en un pas enrere, s'acaba convertint en un nou pas endavant, perquè per primera vegada en molt de temps, un atac de Madrid a la nostra autoestima és repel·lida.

La situació es torna tan desesperada que alguns sectors catalans que se senten còmodes en l'espanyolitat provoquen que dotze diaris catalans publiquin un editorial conjunt defensant l'estatut d'autonomia davant la previsible nova retallada que patirà.
Novament Espanya torna a equivocar-se atacant de forma verbalment agressiva aquesta cívica iniciativa. Alguns editorials com el de l'ABC consideren intolerable aquesta pressió al tribunal constitucional, poc abans que emeti la sentència sobre un estatut inconstitucional (notis que l'ABC ja ha emès el seu veredicte sobre l'afer, però això no és pressionar, evidentment!).
El que no han copsat els espanyols és que els editors de la Vanguardia i el Periódico pretenen salvar els mobles i enfocar el debat sobre l'estatut, quan aquest és un tema aviat superat a Catalunya, on el debat gira ara al voltant de la nostra Constitució i no d'aquell estatut malmès.
Al mateix temps, s'escolten veus que denuncien la reacció visceral (literalment, originada a les vísceres) espanyola, i treuen importància a l'editorial conjunt, argumentant que arriba tard i s'equivoca en l'enfocament del problema.
Un altre fracàs de passa enrere, un altre pas endavant.

I ja en van uns quants de seguits aquesta tardor. Tocarà tard o d'hora una lleugera reculada, però no serà més que l'anunci del proper pas endavant. S'acosta el dia, es nota, es sent...

Curs de Planificació i gestió de projectes

Dimecres vaig acabat el curs "Planificació i gestió de projectes" que estava cursant les darreres setmanes.

La organització dels curs era a càrrec del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya (envejo el gremi que compta amb un col·legi nacional propi).
De la docència se n'ha fet càrrec en Marc Ambit que ha resultat ser un excel·lent professor, dinàmic, entusiasta i bon coneixedor de la matèria. Recomano el seu bloc sobre la matèria impartida, tot i que encara és més recomanable l'assistència al seu curs. Mostra de la seva implicació amb els seus alumnes és que ha penjat un post sobre el nostre grup, amb fotos incloses.

La temàtica del curs la descriu prou bé el seu títol (una agradable sorpresa!), però s'ha concretat sobretot en l'estudi de diferents conceptes primers i eines metodològiques i informàtiques després.

Durant la primera meitat del curs hem tractat qüestions com la definició d'un projecte, el treball en equip, el lideratge, la comunicació, el DAFO, l'enfocament del marc lògic, l'anàlisi de participació, l'arbre de problemes, l'anàlisi d'alternatives, la matriu de planificació i els indicadors. Pot semblar molt complexe, però ben explicat, no només sembla útil i aplicable, sinó que a més és interessant! I més si s'il·lustren algunes idees amb escenes de Seven brides for seven brothers i la magnífica escena de Witness musicalment acompanyada per l'obra mestra de Maurice Jarre Building the barn.

La segona part del curs l'hem dedicada a conèixer millor una eina informàtica de gestió de projectes (sí, el MS Project, cal fer-ne propaganda?) i a rel d'això hem treballat conceptes com el diagrama de Gant, el PERT i la la work breakdown structure.

Ara tan sols em queda posar això en pràctica!

PS: la foto és del bloc d'en Marc i correspon a l'arbre de problemes que vam fer amb la Laia i l'Oriol, com a una de les pràctiques.

jordi.cat

El 16 de setembre de l'any 2005 es creava a Internet el domini de primer nivell patrocinat  .cat. És el primer domini lingüístic i cultural a nivell mundial i és dedicat a la llengua i la cultura catalanes.

Es tracta d'un domini administrat per la Fundació puntcat, que va obtenir de l'ICANN, l'organisme que gestiona els dominis d'Internet, el permís de gestionar els que incorporen el sufix .cat. Precisament, es parla de dominis patrocinats quan l'ICANN cedeix aquesta administració a una organització aliena.
La condició exigida per l'ICANN és que els dominis .cat corresponguin a webs escrites en català o dedicades a la cultura catalana. Alhora, prohibeix explícitament que s'empri per a webs dedicats a gats (cat en anglès), excepte si són en català o tenen alguna relació amb Catalunya.

Un dels factors decisius pels que l'ICANN aprovà la creació d'aquest nou domini, foren les 68.000 signatures que es recolliren a favor, un rècord absolut en aquest camp.

La creació del nostre domini és una fita important que situa el nostre país a Internet, malgrat que la llarga reivindicació d'un domini territorial de primer nivell, el .ct, encara ens és denegada (la solució té un nom que comença per I i acaba amb ndependència).

Des del moment que vaig conèixer aquesta iniciativa, vaig donar-hi suport, signant-ne la sol·licitud, i des del moment que va ser possible registrar els dominis .cat, vaig apressar-me a registrar el domini jordi.cat.

El procés de registres dels dominis .cat va constar de tres etapes. En primer lloc es pogueren registrar, a partir del 13 de febrer de 2006, les entitats per la promoció de la llengua i la cultura catalana. La segona etapa s'encetà el 20 de febrer i era reservada a entitats de qualsevol mena, amb presència en català a Internet. La tercera i darrera etapa de la fase de llançament s'inicià el 27 de febrer de 2006, a les 17.00, adreçada als 68.000 individus, entitats i empreses que donaren suport a la iniciativa.

Recordo que aquell dia, a aquella hora, era davant de l'ordinador de l'empresa on treballava (en paral·lel a atcsig). Vaig entrar a la pàgina de registre de la fundació puntcat uns minuts abans per omplir amb les meves dades el formulari de petició del domini. Quan passaven 13 segons de les 17.00, la meva sol·licitud va quedar registrada.
Més tard vaig veure que era la primera sol·licitud pel domini jordi.cat. Era meu!
La segona sol·licitud havia trigat 48 segons. Havia guanyat aquella carrera, similar al goldenrush del segle XIX als EUA, amb menys or, però sense sang.

I per això ara, puc fer servir el domini jordi.cat pel meu bloc i pel meu correu personal. Un domini fàcil d'escriure (almenys pels catalans), fàcil de recordar i que m'identifica clar i català. :)

PS: Des d'aquí, un agraïment i una felicitació a la Fundació Puntcat per la seva feina en favor de Catalunya i la nostra cultura. Ara només ens falta assolir el domini territorial. Volem el .ct!

Poesia contra el feixisme

Joan Brossa és l'autor d'aquesta poesia que va escriure el vint de novembre de 1975, avui fa 34 anys. No escriuré res més al respecte, deixo les lletres del poeta.

"FINAL!"

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,


quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.


Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.


Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-


Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa

Imatges de la trasformació territorial de Catalunya: 1956-2008

Un dels serveis que ofereix l'Institut Cartogràfic de Catalunya a través d'Internet és l'OrtoXpres. Des d'aquest servei es poden visualitzar diferents sèries cartogràfiques i de fotografies aèries, com el mapa topogràfic a escala 1:5.000, les fotografies aèries orto-rectificades de l'any 2008, o la sèrie més recent de fotos aèries del 2009, encara sense tractar. Mai abans els vols havien pogut consultar-se tan ràpidament, obrint possibilitats d'anàlisi molt més immediata.

Però el que crida l'atenció aquesta setmana és que des de l'OrtoXpres, s'ha posat a disposició dels usuaris el vol americà dels anys 1956 i 1957.
Ja fa més de 50 anys i els canvis que ha sofert el territori en aquest temps són realment espectaculars i marcadament visibles amb un simple vol comparatiu a través d'aquesta eina.
Les dues imatges inferiors són del sector entre Calafell i el Vendrell, al Baix Penedès. S'hi observen molt acusadament tres grans tendències: el creixement urbà (tant residencial com industrial), el creixement de les infraestructures de transport i el creixement de la superfície forestal. En tots tres casos, en detriment del sòl agrícola.

Calafell 1956-1957

Calafell 2008

Si entreu a l'aplicació de l'ICC podreu tafanejar aquestes imatges de bona part de Catalunya, fent servir un joc de transparències que fa molt més evident el canvi de les cobertes del sòl.

Músculs, muscles i musclos

Avui, escoltant la radio, he tornat a sentir un error lingüístic habitual: un jugador de futbol estava lesionat al muscle de la cama dreta. Curiosa sentència que afirma que aquest futbolista té un traumatisme a l'espatlla de la cama...

La confusió també es dona amb els musclos. La frase es convertiria en quelcom així com que el futbolista pateix una lesió al molusc bivalve de la seva cama dreta.

En una altra context, hom podria demanar espatlles a la marinera o un bon tros de carn fibrada al vapor en un restaurant de la costa.

Bé, per contribuir a posar una mica de llum sobre el tema, eus ací les definicions del DIEC:

Múscul: Òrgan carnós contràctil que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l’home i en els animals. Els músculs del braç. Músculs forts, robustos, vigorosos, de ferro, d’acer. 

Musclo: Mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós, de 3 a 8 centímetres de llarg (Mytilus edulis i M. galloprovincialis). Musclo de roca.

Muscle: Espatlla 

Catàleg de patrimoni cultural del Maresme

Avui hem fet entrega del Catàleg de patrimoni cultural del Maresme al Consell comarcal. Després de mesos de feina el projecte és acabat.

El Catàleg és una eina de gestió que el Consell comarcal va encarregar a atcsig (web) amb la idea de poder disposar d'informació sobre el patrimoni cultural de la comarca. S'estructura en sis àmbits de catalogació, Patrimoni arquitectònic, Patrimoni arqueològic, Patrimoni artístic, Patrimoni immaterial, Patrimoni natural i Equipaments culturals i recull un total de 2.265 béns culturals.

El patrimoni arquitectònic el conformen edificis d'especial valor arquitectònic, per la seva antiguetat o disseny. S'hi troben des de castells i masies fortificades, fins a edificis modernistes o fàbriques noucentistes.

El patrimoni arqueològic són els jaciments arqueològics de la comarca, especialment rica en restes ibèriques i romanes.

El patrimoni artístic, el gran desconegut, el composen les obres d'art a l'abast del públic, a places, carrers, jardins, parcs, etc. Es tracta sobretot d'escultures i monuments.

El patrimoni immaterial el componen les entitats i esdeveniments culturals més importants de la comarca, des de les Santes de Mataró, fins a colles de gegants, sardanistes, etc.

El patrimoni natural el conformes tres tipus de béns diversos: els espais naturals protegits, els arbres monumentals o d'interès local i comarcal i els miradors del paisatge.

Els equipaments culturals són els centres de difusió cultural: teatres, sales d'exposició, museus, biblioteques...

Estic especialment satisfet de la xarxa de miradors del paisatge que hem creat des de zero. Consisteix en disset punts seleccionats, des dels que es pot albirar la pràctica totalitat del paisatge comarcal.
Recollint poble a poble aquells punts des d'on tradicionalment cadascú es mira el seu amb especial estima, hem dut a terme amb un sistema d'informació geogràfica una anàlisi de les conques visuals que ens ha permès destriar quins són els observatoris més interessants per conèixer el Maresme.
Burriac, el castell de Palafolls, el turó d'en Baldiri, el Montcabrer, el Montalt... formen part de la xarxa de miradors del paisatge que hem creat pel Consell Comarcal. El nostre desig seria ara, poder difondre des d'aquests miradors, de forma presencial o virtual, el valors del paisatge maresmenc.

Actualització 17/11/2009: Eus ací l'enllaç al bloc d'en Bernat Costas, Conseller Comarcal de l'àrea que ens va encarregar aquest projecte.

Sóc independentista (primera part): els origens

Entre aquests primers posts del bloc vull deixar clares algunes qüestions importants per mi, sota l'epígraf o categoria SÓC.

En aquesta primera entrega: sóc independentista, els origens.

A casa, el meu pare, els meus avis i els meus tiets explicaven en català (evidentment) i en veu baixa, històries sobre la guerra del 36 i la posterior repressó franquista. Vint-i-cinc anys després de la fi del règim dictatorial, a la meva família encara es parlava en veu baixa d'aquests temes, com si encara ens hagués pogut sentir algú amb el poder arbitrari d'executar les injustícies que durant tants anys va patir el nostre país.

El meu avi havia estat empresonat sense més motiu que ser el germà d'un fugàs dirigent del Partit Comunista a Ripoll, obligat a exiliar-se a França durant algunes dècades.

El petit dels tres germans del meu avi també va haver de marxar nord enllà empès per la por a l'exèrcit invasor.

A casa els meus avis penjava un quadre d'en Pompeu Fabra, figura emblemàtica del país. Pau Casals n'era un altre d'aquests personatge idolatrats a casa, així com l'avi Macià i el President Companys, el màrtir, com era anomenat.

Al cotxe, mentre viatjàvem amb els mons pares i ma german, sempre ens acompanyava la banda sonora catalana dels darrers anys del franquisme i el començament de la transició (curiós terme aquest vist amb prespectiva): Lluís Llach (L'estaca), Raimon (Diguem no), Serrat (aquell jove que es va negar a cantar en castellà al festival d'Eurovisió) i fins i tot Paco Ibánez, Serge Reggiani o la Trinca més reivindicativa.

També he sentit durant la meva infantesa els relats sobre el 20 de novembre de 1975, un dels dies més feliços a la vida del meu pare i dels meus avis. L'esperança d'un futur lliure deistjat durant 40 anys. Aquell dia el pare era a Madrid per feina, envoltat de persones amb qui no podia expressar lliurement els seus sentiments desbordants, en uns darrers moments de repressió franquista. Va trucar a casa per compartir crípticament la seva joia amb ma mare que s'havia quedat a Barcelona amb mi, i esperant el naixement de la meva germana,un mes i mig més tard.

A Olot, els meus avis destapaven una ampolla de cava en la intimitat de casa seva, com tants altres catalans. S'estava acabant un malson.

En aquest context cultural i identitari vaig créixer. I sobre aquest subtrat arrelarien els coneixements que adquirira més endvant. I amb aquests fonaments i les vivències de cada dia, he anat composant la meva ideologia: sóc independentista.

Papa pas a pas

Un llibre pensat per a pares novells, tot i que les mares també en seran molt còmplices. Es tracta de Papa pas à pas (versió francesa), o Sohntage en la seva versió original alemanya, obra de l'il·lustrador Philip Waechter.

Un seguit de dibuixos i tires còmiques, centrats en la relació pare-fill des d'un vessant humorístic, on sovint el pare surt malparat però satisfet. És molt fàcil que els pares novells ens hi sentim identificats.

Un exemple: quan el nen desperta el pare de bon matí, exigint la seva atenció per jugar. El pare, esgotat, tracta d'allargar infructuosament la nit, però acaba cedint davant la insistència del seu fill juganer. S'incorpora, cansat però content de veure que el seu petit reclama la seva atenció. I quan el pare és a punt per jugar, el nen, satisfet, ocupa el seu lloc al llit i s'adorm plàcidament.

També és un cas real, en dono fe!

Passejada infantil al castanyer de can Cuc

Ahir dissabte vàrem sortir a passejar pel Montseny, al castanyer de can Cuc, muntanya amunt de l'embassament de Vallforners, a Cànoves.
Passejar pel Montseny sempre és agradable, però en aquesta ocasió tenia l'alicient afegit que ens acompanyaven la Mar i l'Arnau. Així, amb en Toni, la Roser, l'Elena, i els nostres petitons vam enfilar camí amunt.

A banda d'un bon nombre d'animals bípedes, també vàrem topar amb una família porcina. Ho podeu veure al bloc d'en Toni.

Joc de paraules

Aquest darrer viatge a la Toscana m'ha despertat novament les inquietuds idiomàtiques, adormides, però sempre latents.
De ben petit m'entretenia comparant les paraules en català, en francès i en castellà. Em divertia comprovar com a vegades tenien un origen semblant en tots tres idiomes, a vegades s'aparellaven català i francès, o català i castellà, o potser castellà i francès, però també trobava paraules que provenien d'arrels diferents en cadascuna d'aquestes llengües.
Amb el temps hi vaig afegir l'anglès, un idioma no llatí que aporta diversitat al joc, però també algunes sorpreses. I finalment, durant aquests darrers dies, també jugo amb l'italià, tot i que de forma més limitada encara que amb l'anglès.
He pensat que recolliré algunes d'aquestes paraules en aquest post, a mida que em vagin venint al cap. És cert que alguns sinònims poden apropar o allunyar els idiomes, però com que aquest és un joc i no pas recerca científica, aniré posant allò que em passi pel cap, si és amb sinònims, millor.

català	français	castellano	english	italiano
aixeta	robinet	grifo	tap	rubinetto
ampolla	bouteille	botella	bottle	bottiglia
armari	armoire	armario	cupboard	armadio
bolet	champignon (bolet=cep)	seta	mushroom	funghi
botiga	magasin	tienda	shop	negozio
carrer	rue	calle	street	via
diari	journal	periódico	newspaper	giornale
esmorzar	petit déjeuner	desayuno	breakfast	prima colazione
fill	fils	hijo	son	figlio
gat	chat	gato	cat	gatto
llibre	livre	libro	book	libro
mapa	carte	mapa	map	mappa
nas	nez	nariz	nose	naso
ocell	oiseau	pájaro	bird	uccello
paper	papier	papel	paper	carta
pastanaga	carotte	zanahoria	carrot	carota
pilota	balon	pelota	ball	palla
porta	porte	puerta	door	porta
ràdio	radio	radio	radio	radio
sopar	dîner	cena	dinner	cena
taula	table	mesa	table	tavolo
tap	bouchon	tapón	stopper	tappo
xarxa	réseau	red	net	rete
14	17 + 1	15 + 1	9 + 1	17 + 1

El perquè de tot plegat

Bé, per començar aquets bloc servirà per desfogar-me de l'ànsia d'escriure. Podria dedicar-me a la novel·la que barrino de fa temps, sense concretar-ne mai massa res, però no tinc temps ni ordre per creure que la puc enllestir en un capítol proper de la meva vida. Quedarà doncs pendent per un altre moment.

En canvi, el bloc em permetrà abocar les idees o els pensaments, les observacions o les emocions del dia a dia sense amoïnar-me en excés per l'ordre de la seva exposició.

Per tant, penso que apareixeran reflexions sobre temes relacionats amb la família, amb els amics, amb la feina, amb el medi natural, amb l'inevitable independència de Catalunya, amb el Barça, amb castells, amb l'esport, l'excursionisme, el cinema, la literatura, la tecnologia, etc. És a dir, les meves coses, les que m'importen i m'ocupen.

Espero combinar amb encert aquelles entrades més subjectives, d'opinió o de sensacions i emocions, amb d'altres de contingut més tècnic,o científic o senzillament informatiu.

I en unes o altres, m'agradaria aconseguir que algú s'interessés pel que explico i fins i tot, s'atrevís a donar-me rèplica d'una o altra forma. La teva participació serà benvinguda!

Però, perquè aquest nom pel bloc? Doncs perquè és un requisit tècnic anomenar-lo i cada dia es troben menys noms disponibles.
Vaig probar amb alguns noms més evidents, però no era possible. I em vaig decantar per fer servir el kwenia, l'idioma dels elfs a les novel·les de Tolkien, pensant que seria més fàcil. Però tampoc els més comuns eren disponiles. Finalment és Oma kuileva, és a dir, la veu de la vida.
Al capdevall, tampoc és massa important, perquè s'hi pot accedir a través de l'URL www.jordi.cat de ben fàcil memorització.

Aquesta havia de ser la primera entrada del bloc, segons ho pensava des de que em vaig decidir a crear-lo. Però voltant per la Toscana, vaig sentir l'impuls d'escriure sobre un instant de felicitat. I així vaig estrenar aquest espai... aquestes són les meves intencions, però és clar que també deixaré un lloc a la imprivització. Salut!

Felicitat

Cau la tarda sobre Florència i els darrers raigs de sol il·luminen la cúpula que corona imponent el Duomo.

Assegut a les escales de San Miniato, espero l'Elena i l'Elisa, la nostra amiga florentina, que són dins la petita església romànica escoltant les veus dels tres monjos cantant a la cripta. Les seves veus m'arriven fluctuants i llunyanes quan l'Arnau fa una pausa entre els seus assaigs de paraules.

Reconec el seu balbuceig, és el dolç senyal del seu benestar.

La temperatura és ideal, la llum càlida, el silenci només superat per l'harmonia del cant gregorià. El panorama davant dels nostres ulls, la ciutat del Renaixement i el riu Arno que la travessa.

Sembla ben bé que l'Arnau n'estigui gaudint tant com jo mateix.

Del més endins de la meva ànima creix una sensació plaent. És la felicitat.