diumenge, 14 d’agost de 2011

Una molt subjectiva classificació de formatges

Tornat de la nostra gira per terres del cantàbric i abans d'escriure res més sobre formatges, em veig amb la necessitat d'aclarir un concepte molt subjectiu a l'hora de valorar la qualitat dels formatges.

Existeixen nombrosos formes de classificar els formatges, bé sigui per la seva llet -de vaca, de cabra, d'ovella, de búfala, mixtes i alguna altra-; la forma d'elaboració -fresc, blau, de pasta premsada o no, cuita o no, etc-; l'origen, etc.

Però més modestament, vull definir una nova tipologia de formatges: els molt bons, els bons i els prescindibles.

Cal aclarir que pel meu gust, els formatges dolents no existeixen, o almenys, no he tingut la dissort de portar-ne cap a la meva boca.

Formatges prescindibles
Així doncs, els formatges menys agraciats són en el pitjor dels casos, prescindibles. Es tracta de molts d'aquells que es troben als prestatges dels supermercats, d'origen industrial i noms que no diuen res de la seva categoria, origen o tipus de llet. Per posar-ne un exemples entre tants altres, el formatge de bola recobert de parafina vermella.

Molt bons formatges
Comté, un molt bon formatge (foto: Manuguf)
La resta de formatges són en general, molt bons. Digueu-me generós, però és que m'agrada molt el formatge. Gruyère, Beaufort o Comté; Camembert, Brie o Saint Félicien; Roquefort, Gorgonzola o Stilton; Recuit de drap, Ricotta o Burrata; Roncal, Manxego o Pecorino; Rocamadour o Mozarella. Tots ells i molts més sensacionals. Ben acompanyats, de vi blanc, negre o rosat; de fruits secs o frescs; de codonyat, pures de fruita o melmelades; o senzillament del pa adient, encara poden ser millors, però són autònoms i no necessiten ningú per deixar-se degustar.

Bons formatges
Afuega'l pitu, un bon formatge (foto: Glane23)
En canvi, en alguns casos, certs formatges necessiten un acompanyament per excel·lir com els seus companys, per "deixar-se assaborir" a plaer. Són doncs els formatges que anomenaria, senzillament "bons". Per exemple, el Cabrales, que sol es converteix en un assassina-papil·les gustatives, però que amb una bona sidra es deixa menjar sensacionalment.
Per exemple també, l'Afuega'l pitu, també asturià, que costa d'empassar de com n'és de sec, però que amb un bon vi o codonyat, deixa sorgir tot el seu encant.
O com són molts formatges de cabra secs que també necessiten el beure adient o una mica de fruita fresca o melmelada.

Cap comentari:

Publica un comentari