En la distància les campanes colpeixen la seva presència al cor del caminant. Vora el torrent eixut, entre els pins esparsos, les passes superen el desnivell, mentre la boira es dissol i el sol penetra tímidament l'ambient humit. En passar vora el camí, la farigola trepitjada desprèn una olor intensa que es barreja amb l'aire dens i fred. Silenciat el batall, un rapinyaire es deixa sentir no massa lluny, un xoriguer fa l'aleta sobre una clariana més amunt.
Sortint d'un revolt, entre la boira, s'erigeix dominant la torre octogonal de Sant Pere de Reixac, instal·lada als contraforts de la Conreria, tutelant la plana des del segle XI. A escassa distància despunta el turó de Montcada, guardià del congost.
Entre Sant Pere i el turó, el senyor de Montcada, poderós cavaller i aliat dels grans comtes, estengué els seus dominis i feu créixer la vila vora el riu.
La setmana passada encara ho podia sentir, mentre la boira cobria l'autopista i la fàbrica de ciment. Una altra història, un altre paisatge, el mateix territori.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada