Cotorres i lloros a Barcelona

Els jardins, les places i els carrers de Barcelona s’han convertit des dels anys 1970 en l’hàbitat sobrevingut de cada dia més nombroses poblacions de cotorres i lloros. Alliberades o escapades del captiveri, el clima suau, l’abundància d’aliments i l’absència de depredadors ha permès un creixement notable de psitaciformes (nom científic d'aquesta família d'aus), ara veïns habituals de la capital catalana.

Fins a set espècies de lloros i cotorres habiten i es reprodueixen a la ciutat. Aquest article pretén ser una guia senzilla per ajudar a identificar-les:

Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).Originària d’Amèrica del sud.38 cm. Clarament reconeixedora pels colors blau del seu cap i vermell de la part inferior de la cua, la resta del seu plomatge és verd. També n’és un tret distintiu respecte a algunes espècies similars, el bec marró clar a la mandíbula superior i negre/gris a la mandíbula inferior.	Aratinga de cap blau
Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys).Originària d’Amèrica del sud (Equador i Perú). 33 cm. Plomatge predominantment verd, i parcialment vermell al cap i al cos, però més intens i definit que en el cas d’A. mitrata amb qui es pot confondre fàcilment, tot i la seva mida més reduïda. El vermell de la vora anterior de les ales també pot ajudar a distingir-les.	Aratinga de màscara roja
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).Originària de la serralada dels Andes a Amèrica del sud. 37-38 cm. Molt semblant a l’Aratinga de màscara roja, la mitrada és lleugerament més grossa, amb les plomes vermelles menys definides i generalment verdes les vores anteriors de les ales.	Aratinga mitrada
Aratinga nanday (Nandayus nenday).Originària d’Amèrica del sud.30 cm. El cap de color negre i les plomes que cobreixen les tíbies de color vermell permeten identificar aquesta aratinga de les demés, tot i compartir el verd generalitzat a la resta del seu plomatge. El verd del ventre la distingeix del lloro del Senegal, que també presenta un cap fosc i un bec fosc.	Aratinga nanday
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).Originària d’Amèrica del sud. 28-31 cm. És de lluny, la més abundant al nostre país. Fàcilment distingible pel seu pit –i també front, galtes i coll- gris sobre plomatge verd brillant, amb una cua clarament més curta que la de la cotorra de Kramer	Cotorreta de pit gris
Lloro del Senegal (Poicephalus senegalus).Originària de l’Àfrica occidental subsahariana.23 cm, el més petit dels nostres protagonistes. De coloració general verda, té no obstant el cap, les potes i el bec grisos, i el ventre marcadament groc-ataronjat.	Lloro del Senegal
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri).Originària de les zones tropical d’Àfrica i Àsia.43 cm (15 cm de cua). Es reconeix per la coloració totalment verda del seu plomatge i el color vermell del seu bec. Els mascles presenten a més un collar negre i rosat. La cua llarga els confereix una aparença molt més estilitzada que la més comuna cotorreta de pit gris.	Cotorra de Kramer

Les cotorretes de pit gris i les cotorres de Kramer són les més fàcilment observables, especialment la primera, a qualsevol punt de la ciutat. El parc de la Ciutadella, vora el zoològic, és per això, el millor punt d’observació d’aquestes aus exòtiques. També podreu observar una colònia de cotorres de Kramer a la cèntrica plaça de Letamendi, per exemple.

Les palmeres acullen la major part dels nius d'aquests ocells, tot i que la seva adaptació a l'entorn urbà és tal, que no és sorprenent veure grans nius als clàssics plataners. De fet, l'abundància de cotorretes planteja problemes de gestió, com per exemple la retirada dels nius que esdevenen, per les seves grans dimensions i el risc de caiguda, un problema de seguretat.

Atenció però! Aquestes set espècies són les que han aconseguit reproduir-se a Barcelona, en podeu observar algunes més, menys consolidades a la ciutat.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, les psitàcies tendeixen a preferir la suavitat del clima litoral, tot i que a l’interior, també s’hi troben Cotorres de Kramer i Cotorretes de pit gris àmpliament distribuïdes. En canvi, l’Aratinga de màscara roja i l’Aratinga nanday són molt més rares en general.

Jordi Torallas @jorditb

Publicat el 19/01/2012 a naturaurbana.cat