La història de l'urbanisme contemporani a Catalunya és principalment una història de creixements¹, d'alt consum de sòl, esdevenint un dels motors fonamentals del creixement econòmic del país.
Tanmateix, el repte de l'urbanisme del nostre país i del conjunt d'Europa és el de seguir contribuint al progrés econòmic, sense obviar els requeriments de la sostenibilitat². El sòl s'ha d'entendre doncs com un recurs finit, amb un valor ambiental que determina la qualitat de vida, l'eficiència energètica, la cohesió social, etc. i no tan sols com a recurs econòmic.
L'ecobarri neix a partir d'aquests conceptes, emprant una estratègia d'integració dels valors naturals i rurals a les ciutats. Es materialitza inicialment en algunes ciutats del nord i centre d'Europa i esdevenen un exemple d'urbanisme sostenible pel desenvolupament d'àrees residencials.
|
|
|
Mobilitat sostenible
El disseny d'aquests nous barris vetlla per una mobilitat sostenible, on l'ús del vehicle privat pugui minimitzar-se, a través d'una bona xarxa de transport públic, el foment de la bicicleta (carrils bici, aparcaments protegits, etc.), la proximitat dels serveis quotidians i sobretot prioritzant els vianants per davant d'altres modes de transport. D'aquesta forma es cerca alhora una millora de la cohesió social, convertint els carrers en espais d'ús públic compartits per persones enlloc de vehicles.
Reducció de consums d'energia i aigua
 |
| Al barri de E.V.A. Lanxmeer (Culemborg, Països Baixos), les aigües grises són depurades en un sistema de basses naturals i retornades a la capa freàtica. |
La reducció del consum d'energia i d'aigua és un altre dels punts forts del disseny d'aquests barris. Més directament relacionat amb l'edificació que amb l'urbanisme, els edificis d'aquests nous barris cerquen materials i mecanismes que permetin gaudir del confort climàtic necessari, reduint el consum energètic i generant energia de proximitat pel propi consum. Així mateix, s'instal·len sistemes de reducció del consum d'aigua, reutilitzant aigües grises per a usos no de boca i l'aigua de pluja pel rec d'espais verds o la neteja de carrers.
Reducció de la generació de residus
En aquests barris sostenibles, la recollida selectiva és sistemàtica, però addicionalment, es creen espais destinats al compostatge que posteriorment permeten fertilitzar els amplis espais verds públics o privats dels que disposen aquestes àrees residencials.
Biodiversitat i connectivitat
 |
| Les cobertes vegetals dels edificis al barri de E.V.A. Lanxmeer fomenten la biodiversitat i són bons aïllants tèrmics. |
Implicació ciutadana
La implicació dels ciutadans que habiten els ecobarris és fonamental per a l'èxit d'aquestes iniciatives. De la dimensió participativa en depèn l'ús correcte dels mitjans de transport, de l'aigua, de l'energia, del reciclatge, fins i tot del disseny del barri, on en els millors casos, les veïns participen al costat dels tècnics en el disseny de les estructures bàsiques dels seus futurs barris. Es tracta doncs d'una ciutadania compromesa amb els valors de la sostenibilitat, que gaudeixen així d'una qualitat ambiental més d'acord amb les seves necessitats particulars.Crítiques als ecobarris
Tanmateix, hom argumenta que el concepte d'ecobarri només és plenament aplicable a nous creixements urbans -amb el corresponent consum de sòl- o a reformes integrals d'espais urbans.Per això, el desenvolupament d'ecobarris a les ciutats, no ha de deixar en segon pla la necessària sostenibilitat de les trames urbanes consolidades, ni pel que fa als tècnics urbanistes, ni pel que fa a la voluntat política. És el conjunt de la ciutat el que necessita reformar-se, els pedaços no són suficients.En altres casos, l'etiqueta d'ecobarri és atribuïda a àrees residencials que no compleixen els preceptes urbanístics descrits anteriorment, cercant principalment rèdits econòmics o polítics i augmentant-ne la petjada ecològica per manca de determinats serveis (transport públic adient, sanitat, ensenyament, consum de proximitat, etc.).
|
- Vikki a Helsinki, Finlàndia (més informació, en anglès)
- Hammarby Sjöstad a Estocolm, Suècia (més informació, en suec i anglès)
- EVA Lanxmeer a Colemburg, Països Baixos (més informació, en holandès)
- BedZED a Londres, Angalterra (més informació, en anglès)
- Vauban a Friburg, Alemanya (més informació, en alemany i anglès)
A Catalunya, el barri de Llevant de Figueres, es troba aturat a l'espera de l'aprovació del nou POUM, mentre que el projecte pel barri de Vallbona de Barcelona, tot i ser presentat en diverses ocasions, tampoc es concreta.
Jordi Torallas
@jorditb
¹ Podeu comparar les fotografies aèries dels anys 1956-57 i 2010 al web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
² La llei d'urbanisme de Catalunya incorpora, ja a l'article 3, el concepte de sostenibilitat com un dels eixos fonamentals de l'urbanisme.
Publicat el 03/04/2012 a naturaurbana.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada