Independència: opció majoritària

Ja la tenim aquí, ajustada, però molt abans del previst: la primera enquesta que senyala que la opció independentista és majoritària a Catalunya!

L'enquesta l'ha presentada la Universitat Oberta de Catalunya i s'ha fet pública a través d'aquest article al diari AVUI. Segons aquest estudi demoscòpic, el 50,3% dels catalans votarien SÍ en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El resultat és ajustat, fet poc sorprenent tractant-se del primer sondeig que dona com a majoritària aquesta opció. El més sorprenent és que els resultats s'hagin capgirat tan ràpidament. La independència de Catalunya és qüestió de temps (i esforços), però aquestes darreres setmanes estem vivint una fase del procés realment engrescadora.
Al meu entendre, el camí cap a la independència es farà amb passes endavant i passes enrere, la suma dels quals, en portarà indefectiblement a la llibertat. Ha estat així durant els darrers anys, per exemple amb l'estatut: primer l'aprovem amb el consens de tots els partits catalans del Parlament (gran pas endavant) i ens el retallen a Madrid (pas enrere que al mateix temps desperta algunes consciències).

I així anem fent lentament fins la tardor d'enguany. A Arenys de Munt tenen la "gosadia" d'organitzar la primera consulta sobre la independència: pas endavant. Espanya tracta d'impedir-ho, fins i tot emprant quatre feixistes dels d'abans, i fracassa: pas endavant. Els resultats, de la consulta i del civisme exhibit, són aclaparadors: pas endavant. S'organitzen consultes a tot el país pel proper 13 de desembre: pas endavant. S'anuncien més consultes pel febrer i encara més per l'abril: pas endavant.

I mentrestant, Espanya tracta de fer-nos fer un pas enrere, minant la moral del país. Per això fa aflorar casos de corrupció al si de simbòliques institucions del país, com el Palau de la Música i l'Orfeó Català, o d'ajuntaments importants com el de Santa Coloma de Gramenet o membres de l'antic govern de la Generalitat (Alavedra i Prenafeta).
La imatge de corrupció generalitzada sembla estendre's sobre el país quan la justícia espanyola (oxímoron?) comet l'error d'exhibir públicament dos antics governants, elegits democràticament, d'edat relativament avançada, retirats de l'activitat política, presumptes delinqüents, com no es tracta ni tan sols els implicats en els crims més infectes que hom pot imaginar.
La reacció passa de l'habitual auto odi a la repulsa davant de la vexació de personatges, possiblement culpables, però al mateix temps, propers i injustament tractats per la justícia (paradoxa).
El que havia de convertir-se en un pas enrere, s'acaba convertint en un nou pas endavant, perquè per primera vegada en molt de temps, un atac de Madrid a la nostra autoestima és repel·lida.

La situació es torna tan desesperada que alguns sectors catalans que se senten còmodes en l'espanyolitat provoquen que dotze diaris catalans publiquin un editorial conjunt defensant l'estatut d'autonomia davant la previsible nova retallada que patirà.
Novament Espanya torna a equivocar-se atacant de forma verbalment agressiva aquesta cívica iniciativa. Alguns editorials com el de l'ABC consideren intolerable aquesta pressió al tribunal constitucional, poc abans que emeti la sentència sobre un estatut inconstitucional (notis que l'ABC ja ha emès el seu veredicte sobre l'afer, però això no és pressionar, evidentment!).
El que no han copsat els espanyols és que els editors de la Vanguardia i el Periódico pretenen salvar els mobles i enfocar el debat sobre l'estatut, quan aquest és un tema aviat superat a Catalunya, on el debat gira ara al voltant de la nostra Constitució i no d'aquell estatut malmès.
Al mateix temps, s'escolten veus que denuncien la reacció visceral (literalment, originada a les vísceres) espanyola, i treuen importància a l'editorial conjunt, argumentant que arriba tard i s'equivoca en l'enfocament del problema.
Un altre fracàs de passa enrere, un altre pas endavant.

I ja en van uns quants de seguits aquesta tardor. Tocarà tard o d'hora una lleugera reculada, però no serà més que l'anunci del proper pas endavant. S'acosta el dia, es nota, es sent...

Curs de Planificació i gestió de projectes

Dimecres vaig acabat el curs "Planificació i gestió de projectes" que estava cursant les darreres setmanes.

La organització dels curs era a càrrec del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya (envejo el gremi que compta amb un col·legi nacional propi).
De la docència se n'ha fet càrrec en Marc Ambit que ha resultat ser un excel·lent professor, dinàmic, entusiasta i bon coneixedor de la matèria. Recomano el seu bloc sobre la matèria impartida, tot i que encara és més recomanable l'assistència al seu curs. Mostra de la seva implicació amb els seus alumnes és que ha penjat un post sobre el nostre grup, amb fotos incloses.

La temàtica del curs la descriu prou bé el seu títol (una agradable sorpresa!), però s'ha concretat sobretot en l'estudi de diferents conceptes primers i eines metodològiques i informàtiques després.

Durant la primera meitat del curs hem tractat qüestions com la definició d'un projecte, el treball en equip, el lideratge, la comunicació, el DAFO, l'enfocament del marc lògic, l'anàlisi de participació, l'arbre de problemes, l'anàlisi d'alternatives, la matriu de planificació i els indicadors. Pot semblar molt complexe, però ben explicat, no només sembla útil i aplicable, sinó que a més és interessant! I més si s'il·lustren algunes idees amb escenes de Seven brides for seven brothers i la magnífica escena de Witness musicalment acompanyada per l'obra mestra de Maurice Jarre Building the barn.

La segona part del curs l'hem dedicada a conèixer millor una eina informàtica de gestió de projectes (sí, el MS Project, cal fer-ne propaganda?) i a rel d'això hem treballat conceptes com el diagrama de Gant, el PERT i la la work breakdown structure.

Ara tan sols em queda posar això en pràctica!

PS: la foto és del bloc d'en Marc i correspon a l'arbre de problemes que vam fer amb la Laia i l'Oriol, com a una de les pràctiques.

jordi.cat

El 16 de setembre de l'any 2005 es creava a Internet el domini de primer nivell patrocinat  .cat. És el primer domini lingüístic i cultural a nivell mundial i és dedicat a la llengua i la cultura catalanes.

Es tracta d'un domini administrat per la Fundació puntcat, que va obtenir de l'ICANN, l'organisme que gestiona els dominis d'Internet, el permís de gestionar els que incorporen el sufix .cat. Precisament, es parla de dominis patrocinats quan l'ICANN cedeix aquesta administració a una organització aliena.
La condició exigida per l'ICANN és que els dominis .cat corresponguin a webs escrites en català o dedicades a la cultura catalana. Alhora, prohibeix explícitament que s'empri per a webs dedicats a gats (cat en anglès), excepte si són en català o tenen alguna relació amb Catalunya.

Un dels factors decisius pels que l'ICANN aprovà la creació d'aquest nou domini, foren les 68.000 signatures que es recolliren a favor, un rècord absolut en aquest camp.

La creació del nostre domini és una fita important que situa el nostre país a Internet, malgrat que la llarga reivindicació d'un domini territorial de primer nivell, el .ct, encara ens és denegada (la solució té un nom que comença per I i acaba amb ndependència).

Des del moment que vaig conèixer aquesta iniciativa, vaig donar-hi suport, signant-ne la sol·licitud, i des del moment que va ser possible registrar els dominis .cat, vaig apressar-me a registrar el domini jordi.cat.

El procés de registres dels dominis .cat va constar de tres etapes. En primer lloc es pogueren registrar, a partir del 13 de febrer de 2006, les entitats per la promoció de la llengua i la cultura catalana. La segona etapa s'encetà el 20 de febrer i era reservada a entitats de qualsevol mena, amb presència en català a Internet. La tercera i darrera etapa de la fase de llançament s'inicià el 27 de febrer de 2006, a les 17.00, adreçada als 68.000 individus, entitats i empreses que donaren suport a la iniciativa.

Recordo que aquell dia, a aquella hora, era davant de l'ordinador de l'empresa on treballava (en paral·lel a atcsig). Vaig entrar a la pàgina de registre de la fundació puntcat uns minuts abans per omplir amb les meves dades el formulari de petició del domini. Quan passaven 13 segons de les 17.00, la meva sol·licitud va quedar registrada.
Més tard vaig veure que era la primera sol·licitud pel domini jordi.cat. Era meu!
La segona sol·licitud havia trigat 48 segons. Havia guanyat aquella carrera, similar al goldenrush del segle XIX als EUA, amb menys or, però sense sang.

I per això ara, puc fer servir el domini jordi.cat pel meu bloc i pel meu correu personal. Un domini fàcil d'escriure (almenys pels catalans), fàcil de recordar i que m'identifica clar i català. :)

PS: Des d'aquí, un agraïment i una felicitació a la Fundació Puntcat per la seva feina en favor de Catalunya i la nostra cultura. Ara només ens falta assolir el domini territorial. Volem el .ct!

Poesia contra el feixisme

Joan Brossa és l'autor d'aquesta poesia que va escriure el vint de novembre de 1975, avui fa 34 anys. No escriuré res més al respecte, deixo les lletres del poeta.

"FINAL!"

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,


quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.


Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.


Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-


Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa

Imatges de la trasformació territorial de Catalunya: 1956-2008

Un dels serveis que ofereix l'Institut Cartogràfic de Catalunya a través d'Internet és l'OrtoXpres. Des d'aquest servei es poden visualitzar diferents sèries cartogràfiques i de fotografies aèries, com el mapa topogràfic a escala 1:5.000, les fotografies aèries orto-rectificades de l'any 2008, o la sèrie més recent de fotos aèries del 2009, encara sense tractar. Mai abans els vols havien pogut consultar-se tan ràpidament, obrint possibilitats d'anàlisi molt més immediata.

Però el que crida l'atenció aquesta setmana és que des de l'OrtoXpres, s'ha posat a disposició dels usuaris el vol americà dels anys 1956 i 1957.
Ja fa més de 50 anys i els canvis que ha sofert el territori en aquest temps són realment espectaculars i marcadament visibles amb un simple vol comparatiu a través d'aquesta eina.
Les dues imatges inferiors són del sector entre Calafell i el Vendrell, al Baix Penedès. S'hi observen molt acusadament tres grans tendències: el creixement urbà (tant residencial com industrial), el creixement de les infraestructures de transport i el creixement de la superfície forestal. En tots tres casos, en detriment del sòl agrícola.

Calafell 1956-1957

Calafell 2008

Si entreu a l'aplicació de l'ICC podreu tafanejar aquestes imatges de bona part de Catalunya, fent servir un joc de transparències que fa molt més evident el canvi de les cobertes del sòl.

Músculs, muscles i musclos

Avui, escoltant la radio, he tornat a sentir un error lingüístic habitual: un jugador de futbol estava lesionat al muscle de la cama dreta. Curiosa sentència que afirma que aquest futbolista té un traumatisme a l'espatlla de la cama...

La confusió també es dona amb els musclos. La frase es convertiria en quelcom així com que el futbolista pateix una lesió al molusc bivalve de la seva cama dreta.

En una altra context, hom podria demanar espatlles a la marinera o un bon tros de carn fibrada al vapor en un restaurant de la costa.

Bé, per contribuir a posar una mica de llum sobre el tema, eus ací les definicions del DIEC:

Múscul: Òrgan carnós contràctil que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l’home i en els animals. Els músculs del braç. Músculs forts, robustos, vigorosos, de ferro, d’acer. 

Musclo: Mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós, de 3 a 8 centímetres de llarg (Mytilus edulis i M. galloprovincialis). Musclo de roca.

Muscle: Espatlla 

Catàleg de patrimoni cultural del Maresme

Avui hem fet entrega del Catàleg de patrimoni cultural del Maresme al Consell comarcal. Després de mesos de feina el projecte és acabat.

El Catàleg és una eina de gestió que el Consell comarcal va encarregar a atcsig (web) amb la idea de poder disposar d'informació sobre el patrimoni cultural de la comarca. S'estructura en sis àmbits de catalogació, Patrimoni arquitectònic, Patrimoni arqueològic, Patrimoni artístic, Patrimoni immaterial, Patrimoni natural i Equipaments culturals i recull un total de 2.265 béns culturals.

El patrimoni arquitectònic el conformen edificis d'especial valor arquitectònic, per la seva antiguetat o disseny. S'hi troben des de castells i masies fortificades, fins a edificis modernistes o fàbriques noucentistes.

El patrimoni arqueològic són els jaciments arqueològics de la comarca, especialment rica en restes ibèriques i romanes.

El patrimoni artístic, el gran desconegut, el composen les obres d'art a l'abast del públic, a places, carrers, jardins, parcs, etc. Es tracta sobretot d'escultures i monuments.

El patrimoni immaterial el componen les entitats i esdeveniments culturals més importants de la comarca, des de les Santes de Mataró, fins a colles de gegants, sardanistes, etc.

El patrimoni natural el conformes tres tipus de béns diversos: els espais naturals protegits, els arbres monumentals o d'interès local i comarcal i els miradors del paisatge.

Els equipaments culturals són els centres de difusió cultural: teatres, sales d'exposició, museus, biblioteques...

Estic especialment satisfet de la xarxa de miradors del paisatge que hem creat des de zero. Consisteix en disset punts seleccionats, des dels que es pot albirar la pràctica totalitat del paisatge comarcal.
Recollint poble a poble aquells punts des d'on tradicionalment cadascú es mira el seu amb especial estima, hem dut a terme amb un sistema d'informació geogràfica una anàlisi de les conques visuals que ens ha permès destriar quins són els observatoris més interessants per conèixer el Maresme.
Burriac, el castell de Palafolls, el turó d'en Baldiri, el Montcabrer, el Montalt... formen part de la xarxa de miradors del paisatge que hem creat pel Consell Comarcal. El nostre desig seria ara, poder difondre des d'aquests miradors, de forma presencial o virtual, el valors del paisatge maresmenc.

Actualització 17/11/2009: Eus ací l'enllaç al bloc d'en Bernat Costas, Conseller Comarcal de l'àrea que ens va encarregar aquest projecte.