dimarts, 13 d’octubre de 2009

Felicitat

Cau la tarda sobre Florència i els darrers raigs de sol il·luminen la cúpula que corona imponent el Duomo.
Assegut a les escales de San Miniato, espero l'Elena i l'Elisa, la nostra amiga florentina, que són dins la petita església romànica escoltant les veus dels tres monjos cantant a la cripta. Les seves veus m'arriven fluctuants i llunyanes quan l'Arnau fa una pausa entre els seus assaigs de paraules.
Reconec el seu balbuceig, és el dolç senyal del seu benestar.
La temperatura és ideal, la llum càlida, el silenci només superat per l'harmonia del cant gregorià. El panorama davant dels nostres ulls, la ciutat del Renaixement i el riu Arno que la travessa.
Sembla ben bé que l'Arnau n'estigui gaudint tant com jo mateix.
Del més endins de la meva ànima creix una sensació plaent. És la felicitat.

3 comentaris: