jordi.cat

Aquest article publicat al butlletí del SSOM número 19, del mes de maig del 2014 tracta d'aclarir alguna situació controvertida a Santa Susanna al respecte de la titularitat i l'ús dels camins, una problemàtica que no és exclusiva del nostre poble, sinó que es reprodueix sovint al llarg de tot el territori.
Gràcies al SSOM per convidar-me a participar del seu butlletí!

dijous, 6 de març del 2014

Reduïr la factura de la llum amb petits canvis d'hàbits de consum

Finalment hem pogut calcular l'estalvi energètic generat a través de petits canvis d'hàbits de consum en l'àmbit energètic de casa nostra.

Durant els darrers 186 dies (6 mesos), hem reduït en 176kW el consum d'electricitat domèstica, el que representa un 11,5% menys respecte al mateix semestre de l'any anterior.

Aquesta reducció de consum ens ha suposat una reducció de la factura d'un 9,3%, és a dir l'equivalent a 72,56€/any, malgrat els constants increments de preus en el terme fix i variable de la llum. Val a dir també que en el semestre de referència, encara no gaudíem de la tarifa de discriminació horària de la que disposem actualment.

Per tant, una doble conclusió, amb l'increment dels preus de l'electricitat, l'estalvi energètic i la tarifa amb discriminació horària són molt recomanables, tant per la butxaca com pel medi ambient!

I de regal, una recomanació gratis: Som Energia!

dilluns, 24 de febrer del 2014

Presentació del full de ruta 2014 de l'ANC Santa Susanna

Avui hem presentat el full de ruta 2014 de l'Assemblea Nacional Catalana a Santa Susanna. Objectiu: INDEPENDÈNCIA.

ANC Santa Susanna: Presentaciú full de ruta 2014 from Jordi Torallas

divendres, 10 de gener del 2014

Sostenibilitat domèstica

Aquests són els 5 grans temes que tractem de millorar per fer que la nostra vida quotidiana sigui més responsable amb el medi ambient. I si de passada ho és en algunes coses més, ens sentim més satisfets encara!

Estalvi energètic
Estalvi d'aigua
Consum responsable
Gestió de residus
Foment de la biodiversitat

Com que tenim dos fills, pensem que un exemple domèstic de vida sostenible és encara més important pel futur de tots nosaltres. Mirem de predicar amb l'exemple: educació ambiental, sensibilització ambiental...

Ara em comprometo (a veure si compleixo) a explicar les mesures que apliquem (amb l'etiqueta sostenibilitat domèstica), per compartir-les, millorar-les i conèixer-ne més si us animeu a fer propostes.

També tenim molt clar que encara tenim molt camí per recórrer, i totes les idees de millor són benvingudes!

dimecres, 1 de gener del 2014

Home Bird List 2013

Aquest és el llistat d'espècies d'ocells observades des de casa (Santa Susanna, Catalunya) l'any 2013:

Aligot comú Buteo buteo 14.04.2013
Ballester Apus melba 06.04.2013
Bernat pescaire Ardea cinerea 04.04.2013
Bruel Regulus ignicapilus 25.01.2013
Cadernera Carduelis carduelis 28.05.2013
Colom roquer Columba livia 02.01.2013
Cotxa fumada Phoenicurus ochruros 04.01.2013
Cuereta blanca Motacilla alba 03.01.2013
Cuereta torrentera Motacilla cinerea 15.02.2013
Estornell vulgar Sturnus vulgaris 04.01.2013
Falciot Apus apus 22.04.2013
Gafarró Serinus serinus 29.03.2013
Gaig Garrulus gladarius 07.01.2013
Gamarús Strix aluco 18.04.2013
Garsa Pica pica 03.01.2012
Gavià argentat Laurus michahellis 15.02.2013
Gratapalles Emberiza cirlus 06.03.2013
Mallerenga blava Cyanistes caeruleus 04.01.2013
Mallerenga carbonera Parus major 02.01.2013
Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus 25.01.2013
Mallerenga emplomallada Lophophanes cristatus 04.01.2013
Merla Turdus merula 02.01.2013
Mosquiter comú Phylloscopus collybita 02.01.2013
Oreneta cuablanca Delichon urbicum 05.04.2013
Oreneta vulgar Hirundo rustica 26.04.2013
Pardal comú Passer domesticus 03.01.2013
Pica-soques blau Sitta europaea 25.01.2013
Pinsà comú Fringilla coelebs 03.01.2012
Pit- roig Erithacus rubecula 02.01.2013
Puput Upupa epops 18.07.2013
Raspinell Certhia Brachydectyla 13.01.2013
Roquerol Ptyonoprogne rupestris 20.02.2013
Sit negre Emberiza cia 22.02.2013
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala 10.01.2013
Tallarol de casquet Sylvia atricapilla 07.01.2013
Tórtora turca Streptopelia decaocto 02.01.2013
Trist Cisticola juncidis 06.06.2013
Tudó Columba palumbus 02.01.2013
Verdum Carduelis chloris 26.01.2013
Xoriguer comú Falco tinnunculus 03.03.2013
Xot Otus scops 25.03.2013

dilluns, 19 de novembre del 2012

Esplugabous a Santa Susanna

Aquest matí, després d'un cap de setmana plujós, s'han reunit una seixantena d'esplugabous (Bubulcus ibis) als prats de Can Rabassa, entre la masia que els dona nom, els serveis municipals i les escoles de Santa Susanna.

L'esplugabous és una espècie protegida vinculada als espais humits. Molt freqüent al delta de l'Ebre i els aiguamolls empordanesos, però més rara o absent a la resta del país. Els de Santa Susanna, de ben segur, estan vinculats al delta de la Tordera.

Ja fa dies aquesta tardor que n'hi venien, entre 9 i 18 exemplars, a partir d'un episodi de pluges intenses que va inundar aquests camps. Són fàcils de trobar fins a mig matí i a partir de mitja tarda, fins al capvespre. Sembla que podrien tenir l'ajocador a la riba malgratenca de la Tordera, on se n'ha vist més de 130 exemplars.

El gossos que surten a passejar amb els seus amos els espanten recurrentment, i l'assecament del prat va acabar forajitant-los d'aquest espai concret. Per això, en veure'n el nombre multiplicat aquest matí, no he pogut més que desviar-me del meu camí per anar a comptar quants esplugabous urbans s'havien reunit.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Ecobarris

La història de l'urbanisme contemporani a Catalunya és principalment una història de creixements¹, d'alt consum de sòl, esdevenint un dels motors fonamentals del creixement econòmic del país.

Tanmateix, el repte de l'urbanisme del nostre país i del conjunt d'Europa és el de seguir contribuint al progrés econòmic, sense obviar els requeriments de la sostenibilitat². El sòl s'ha d'entendre doncs com un recurs finit, amb un valor ambiental que determina la qualitat de vida, l'eficiència energètica, la cohesió social, etc. i no tan sols com a recurs econòmic.

L'ecobarri neix a partir d'aquests conceptes, emprant una estratègia d'integració dels valors naturals i rurals a les ciutats. Es materialitza inicialment en algunes ciutats del nord i centre d'Europa i esdevenen un exemple d'urbanisme sostenible pel desenvolupament d'àrees residencials.

El barri de Vauban, a Friburg (Alemanya)"

El barri de BedZED, a Londres (Anglaterra)

El barri de Hammarby Sjöstad, a Estocolm (Suècia)

Mobilitat sostenible

El disseny d'aquests nous barris vetlla per una mobilitat sostenible, on l'ús del vehicle privat pugui minimitzar-se, a través d'una bona xarxa de transport públic, el foment de la bicicleta (carrils bici, aparcaments protegits, etc.), la proximitat dels serveis quotidians i sobretot prioritzant els vianants per davant d'altres modes de transport. D'aquesta forma es cerca alhora una millora de la cohesió social, convertint els carrers en espais d'ús públic compartits per persones enlloc de vehicles.

Reducció de consums d'energia i aigua

Al barri de E.V.A. Lanxmeer (Culemborg, Països Baixos), les aigües grises són depurades en un sistema de basses naturals i retornades a la capa freàtica.

La reducció del consum d'energia i d'aigua és un altre dels punts forts del disseny d'aquests barris. Més directament relacionat amb l'edificació que amb l'urbanisme, els edificis d'aquests nous barris cerquen materials i mecanismes que permetin gaudir del confort climàtic necessari, reduint el consum energètic i generant energia de proximitat pel propi consum. Així mateix, s'instal·len sistemes de reducció del consum d'aigua, reutilitzant aigües grises per a usos no de boca i l'aigua de pluja pel rec d'espais verds o la neteja de carrers.

Reducció de la generació de residus

En aquests barris sostenibles, la recollida selectiva és sistemàtica, però addicionalment, es creen espais destinats al compostatge que posteriorment permeten fertilitzar els amplis espais verds públics o privats dels que disposen aquestes àrees residencials.

Biodiversitat i connectivitat

Les cobertes vegetals dels edificis al barri de E.V.A. Lanxmeer fomenten la biodiversitat i són bons aïllants tèrmics.

És precisament la proporció d'espais verds i la integració amb l'entorn natural d'aquests barris, el que permet augmentar els valors de biodiversitat i de connectivitat funcional d'aquestes àrees urbanes. No són només els jardins públics i privats els que juguen aquests rols, sinó també els horts urbans i especialment la configuració de l'espai, respectant els principals elements naturals presents sobre el terreny, bé siguin rius, aiguamolls o boscos.

Implicació ciutadana

La implicació dels ciutadans que habiten els ecobarris és fonamental per a l'èxit d'aquestes iniciatives. De la dimensió participativa en depèn l'ús correcte dels mitjans de transport, de l'aigua, de l'energia, del reciclatge, fins i tot del disseny del barri, on en els millors casos, les veïns participen al costat dels tècnics en el disseny de les estructures bàsiques dels seus futurs barris. Es tracta doncs d'una ciutadania compromesa amb els valors de la sostenibilitat, que gaudeixen així d'una qualitat ambiental més d'acord amb les seves necessitats particulars.

Crítiques als ecobarris

Tanmateix, hom argumenta que el concepte d'ecobarri només és plenament aplicable a nous creixements urbans -amb el corresponent consum de sòl- o a reformes integrals d'espais urbans.Per això, el desenvolupament d'ecobarris a les ciutats, no ha de deixar en segon pla la necessària sostenibilitat de les trames urbanes consolidades, ni pel que fa als tècnics urbanistes, ni pel que fa a la voluntat política. És el conjunt de la ciutat el que necessita reformar-se, els pedaços no són suficients.En altres casos, l'etiqueta d'ecobarri és atribuïda a àrees residencials que no compleixen els preceptes urbanístics descrits anteriorment, cercant principalment rèdits econòmics o polítics i augmentant-ne la petjada ecològica per manca de determinats serveis (transport públic adient, sanitat, ensenyament, consum de proximitat, etc.).

A Europa, ja són nombrosos els ecobarris en funcionament. Aquests són alguns dels més coneguts:

Vikki a Helsinki, Finlàndia (més informació, en anglès)
Hammarby Sjöstad a Estocolm, Suècia (més informació, en suec i anglès)
EVA Lanxmeer a Colemburg, Països Baixos (més informació, en holandès)
BedZED a Londres, Angalterra (més informació, en anglès)
Vauban a Friburg, Alemanya (més informació, en alemany i anglès)

A Catalunya, el barri de Llevant de Figueres, es troba aturat a l'espera de l'aprovació del nou POUM, mentre que el projecte pel barri de Vallbona de Barcelona, tot i ser presentat en diverses ocasions, tampoc es concreta.

Jordi Torallas
@jorditb

¹ Podeu comparar les fotografies aèries dels anys 1956-57 i 2010 al web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
² La llei d'urbanisme de Catalunya incorpora, ja a l'article 3, el concepte de sostenibilitat com un dels eixos fonamentals de l'urbanisme.

Publicat el 03/04/2012 a naturaurbana.cat

dimarts, 28 de febrer del 2012

Ratpenats a Barcelona

La setmana passada en Ramon Homs ens parlava d'uns desvergonyits badocs que, mirada enlaire o amorrats a una fulla, observen ocells, plantes o insectes diversos que habiten les nostres ciutats. Però si cau la nit, els ocells ja s'han arraulit, què hi fan encara aquests encantats mirant enlaire, girant el cap sincopadament?
Són ratpenats el que fiten, s'acosta la primavera i comencen aquests dies a mostrar-se més actius. Arriben piulades de #naturaurbana des de Santa Coloma de Farners, des de Barcelona i des de Terrassa. Segur que en vindran més en els propers dies, els ratpenats habiten les nostres ciutats i es deixaran veure fins el proper hivern si aixequeu el cap quan es fa fosc.
Tot i el simbolisme històric d'aquests animals en el nostre país, comptades (3 entre més d'un miler) espècies hematòfagues i llunyanes (originàries d'Amèrica), més nombroses fantasies literàries i audiovisuals, fan pesar sobre els ratpenats, una immerescuda mala fama, impròpia d'un devorador d'insectes que controla les poblacions de mosquits i altres espècies molestes pels humans.
A raó d'aquesta doble situació, bona part dels ratpenats del nostre país gaudeuxen d'algun nivell de protecció legal. Diverses espècies s'especialitzen en diferents hàbitats, des dels boscos madurs fins les ciutats, assolint així una distribució planetària. Però a la ciutat de Barcelona en concret, s'hi han pogut observar fins a cinc espècies de ratpenats:

Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus)

Pipistrel·la comuna en vol.

La llargada del seu cos pot assolir de 3,5 a 5,1 cm, mentre que l'envergadura pot ser de 18 a 25 cm aproximadament.

Ocupa una variada tipologia d'hàbitats, però a les ciutats, sembla mostrar predilecció per les fissures dels edificis i es pot observar caçant a la llum dels fanals, insectes que hi són atrets.

Són insectívors que s'alimenten principalment de dípters.

El Parc de Sant Martí és un dels espais on es poden tenir més oportunitats d'observar aquesta espècie, respecte a la totalitat de ratpenats de la ciutat de Barcelona.

Ultrasons

Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus)

Pipistrel·la nana.

La pipistrel·la nana és tan semblant a la comuna que fins els 1999 va ser considerada com una subespècie d'aquesta (P. Pipistrellus mediterraneus).

És el ratpenat més menut d'Europa, però és difícil de distingir del seu parent proper al vol. Tanmateix, es podrien distingir per la tonalitat del seu pelatge, groguenc o bru-olivaci, enlloc de bru fosc amb tonalitats vermelloses en P. Pipistrellus.

A les ciutats, habita preferentment entre les fisures dels edificis, mostrant predilecció pels àtics i els falsos sostres més càlids.

S'alimenta d'insectes, principalment de petits dípters, però també d'himenòpters i coleòpters, entre altres.

És probablement l'espècie més comuna a Barcelona. Ultrasons

Pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii)

Pipistrel·la de vores clares.

Lleugerament més grossa (cos: 4-5 cm) que la comuna i la nana, aquesta pipistrel·la és probablement la que acostuma a sortir a caçar més d'hora, encara amb la darrera claror del dia. S'agrupa habitualment al voltant de fanals que atrauen diferents insectes, preferentment dípters i lepidòpters, dels que s'alimenta. El seu vol sol ser baix i continu.

El seu musell és gros i curt, mentre que les orelles són també curtes, però triangulars. El color del pel oscil·la adquiteix tonalitat brunes, entre castanyes i rogenques, més fosques a la part dorsal que a la ventral.

Com les anteriors, a la ciutat habita les fissures dels edificis, tot i que també habita els espais oberts dels boscos i vora superfícies d'aigua.

A Barcelona és més possible identificar-lo a parcs com el del Turó de la Peira o del Guinardó.

Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)

Ratpenat de graners.

Es tracta d'un ratpenat considerablement més gran que els anteriors. Pot assolir 40 cm d'envergadura i una llargada del cos de 6,2-8,2 cm.

Troben refugi en les juntes de dilatació de molts edificis o fins i tot en caixes de les persianes.

Acostumen a caçar a una alçada de 10 m, especialment coleòpters, però també lepidòpters, dípters i hemípters.

Molt més rar a Barcelona que les anteriors espècies, podreu observar-lo principalment al Parc del Castell de l'Oreneta, junt amb totes les pipistrel·les descrites més amunt.

Ultrasons

Ratpenat cua-llarg (Tadarida teniotis)

Ratpenat cua-llarg, com es pot veure a la imatge.

És l'únic d'aquests ratpenats que no pertany a la família del Vespertiliònids, sinó a la dels Molòssids, de la que és l'únic representant a tot el país.

Probablement és l'espècie més gran de Catalunya, amb una envergadura de fins a 45 cm. Es distingeix però dels demés ratpenats del nostre entorn per la cua, no compresa en l'uropatagi. D'aquí el seu nom. També són característiques les orelles, projectades endavant.

S'alimenta preferentment de lepidòpters i neuròpters.

A l'entorn urbà, habita els edificis, però també en grans estructures artificials, com els ponts.

A Barcelona, es troba en diferents puns de la ciutat, tot i que s'ha observat principalment al Parc de l'Espanya industrial i a la font del Racó, al final del tramvia blau.

Val a dir finalment, que tot i la mala reputació d'aquests animals és immerescuda, no és menys cert que en ocasions poden ser transissors d'algunes malalties (com tots els animals salvatges), pel que es recomana no tocar-los i allunyar-los de persones adormides o en general, vulnerables.

En aquest enllaç hi podreu trobar més informació sobre els ratpenats urbans de Barcelona, i en aquest altre, sobre els ratpenats catalans.

Jordi Torallas
@jorditb

Publicat el 28/02/2012 a naturaurbana.cat

diumenge, 22 de gener del 2012

Cotorres i lloros a Barcelona

Els jardins, les places i els carrers de Barcelona s’han convertit des dels anys 1970 en l’hàbitat sobrevingut de cada dia més nombroses poblacions de cotorres i lloros. Alliberades o escapades del captiveri, el clima suau, l’abundància d’aliments i l’absència de depredadors ha permès un creixement notable de psitaciformes (nom científic d'aquesta família d'aus), ara veïns habituals de la capital catalana.

Fins a set espècies de lloros i cotorres habiten i es reprodueixen a la ciutat. Aquest article pretén ser una guia senzilla per ajudar a identificar-les:

Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).Originària d’Amèrica del sud.38 cm. Clarament reconeixedora pels colors blau del seu cap i vermell de la part inferior de la cua, la resta del seu plomatge és verd. També n’és un tret distintiu respecte a algunes espècies similars, el bec marró clar a la mandíbula superior i negre/gris a la mandíbula inferior.

Aratinga de cap blau

Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys).Originària d’Amèrica del sud (Equador i Perú). 33 cm. Plomatge predominantment verd, i parcialment vermell al cap i al cos, però més intens i definit que en el cas d’A. mitrata amb qui es pot confondre fàcilment, tot i la seva mida més reduïda. El vermell de la vora anterior de les ales també pot ajudar a distingir-les.

Aratinga de màscara roja

Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).Originària de la serralada dels Andes a Amèrica del sud. 37-38 cm. Molt semblant a l’Aratinga de màscara roja, la mitrada és lleugerament més grossa, amb les plomes vermelles menys definides i generalment verdes les vores anteriors de les ales.

Aratinga mitrada

Aratinga nanday (Nandayus nenday).Originària d’Amèrica del sud.30 cm. El cap de color negre i les plomes que cobreixen les tíbies de color vermell permeten identificar aquesta aratinga de les demés, tot i compartir el verd generalitzat a la resta del seu plomatge. El verd del ventre la distingeix del lloro del Senegal, que també presenta un cap fosc i un bec fosc.

Aratinga nanday

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).Originària d’Amèrica del sud. 28-31 cm. És de lluny, la més abundant al nostre país. Fàcilment distingible pel seu pit –i també front, galtes i coll- gris sobre plomatge verd brillant, amb una cua clarament més curta que la de la cotorra de Kramer

Cotorreta de pit gris

Lloro del Senegal (Poicephalus senegalus).Originària de l’Àfrica occidental subsahariana.23 cm, el més petit dels nostres protagonistes. De coloració general verda, té no obstant el cap, les potes i el bec grisos, i el ventre marcadament groc-ataronjat.

Lloro del Senegal

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri).Originària de les zones tropical d’Àfrica i Àsia.43 cm (15 cm de cua). Es reconeix per la coloració totalment verda del seu plomatge i el color vermell del seu bec. Els mascles presenten a més un collar negre i rosat. La cua llarga els confereix una aparença molt més estilitzada que la més comuna cotorreta de pit gris.

Cotorra de Kramer

Les cotorretes de pit gris i les cotorres de Kramer són les més fàcilment observables, especialment la primera, a qualsevol punt de la ciutat. El parc de la Ciutadella, vora el zoològic, és per això, el millor punt d’observació d’aquestes aus exòtiques. També podreu observar una colònia de cotorres de Kramer a la cèntrica plaça de Letamendi, per exemple.

Les palmeres acullen la major part dels nius d'aquests ocells, tot i que la seva adaptació a l'entorn urbà és tal, que no és sorprenent veure grans nius als clàssics plataners. De fet, l'abundància de cotorretes planteja problemes de gestió, com per exemple la retirada dels nius que esdevenen, per les seves grans dimensions i el risc de caiguda, un problema de seguretat.

Atenció però! Aquestes set espècies són les que han aconseguit reproduir-se a Barcelona, en podeu observar algunes més, menys consolidades a la ciutat.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, les psitàcies tendeixen a preferir la suavitat del clima litoral, tot i que a l’interior, també s’hi troben Cotorres de Kramer i Cotorretes de pit gris àmpliament distribuïdes. En canvi, l’Aratinga de màscara roja i l’Aratinga nanday són molt més rares en general.

Jordi Torallas @jorditb

Publicat el 19/01/2012 a naturaurbana.cat

#naturaurbana

Pels volts de la Mercè del 2011, l'Albert Ruhí proposava en el seu bloc que piulessim a través de twitter i amb l'etiqueta #naturaurbana les nostres observacions naturalistes quotidianes i urbanes.

La proposta va ser ben acollida i l'hem anat fent madurar de mica en mica. Així, a començaments de desembre formàvem un equip per crear un punt de trobada de naturalistes urbans. L'objectiu principal és el de difondre els valors naturals de les nostres ciutats, sensibilitzar el nostre entorn i fer xarxa.

El nom de la cosa, obvi, és natura urbana. Els mitjans, a dia d'avui:

Els tres mitjans són oberts a la participació de tothom, no cal ser un naturalista de prestigi, ni un científic reconegut. N'hi ha prou en tenir un xic de curiositat -ser tafaner com deia un dels meus professors a la Univesitat- i voler compartir amb la comunitat el que trobem en el dia a dia.

La participació al bloc també és oberta a tothom que tingui quelcom a dir al respecte de natura urbana, podeu contactar amb nosaltres a través de twitter, és clar, o del correu electrònic: naturaurb[arroba]gmail.com

Si us engresqueu a donar-hi un cop d'ull, espero que us agradi, us interessi i finalment, us engresqui a participar!

dijous, 10 de novembre del 2011

Paisatges urbans: mitgera rehabilitada a la Barceloneta

Una altra mitgera rehabilitada vé a enriquir el paisatge visual de Barcelona. Es troba al carrer dels Pescadors 85 del barri de la Barceloneta. Aquí hi teniu el video de presentació:

Aspecte de la mitgera anterior a la remodelació (foto de www.bcn.cat).

Al web de l'Ajuntament també hi podreu trobar més informació.
Un parell de comentaris ràpids:

No hi sé veure, ni a la mitgera original, ni a la remodelada, orificis que permetin la construcció de nius de falciots, ballesters, pardals o altres ocells, sovint protegits o amb poblacions en regressió, precisament per la destrucció dels seus hàbitats en l'àmbit urbà.
M'agrada la tria d'obres literàries catalanes, en aquest cas El principi de la saviesa de Pere Calders, com a inspiració artística de l'obra.

I afexeixo l'enllal al dossier de premsa de l'Ajuntament Barcelona remodela 120 parets mitgeres en el període 2008-2001

diumenge, 14 d’agost del 2011

Blaus cantàbrics

Atenció, no parlem del mar, ni del cel -sovint més gris que blau, d'altra banda-, sinó de formatges!

Agradables sorpreses formatgeres m'he endut del nostre passatge per terres càntabres, asturianes i gallegues, i especialment en el món dels formatges blaus, gràcies al Picón de Tresviso primer, del Cabrales a continuació, del Queso la Peral després, i del Gamonedo qualsevol dia que sigui possible.

Picón de Tresviso (Picón Bejes-Tresviso D.O.P.)

Queso Denominación de Origen Picón Bejés-Tresviso

Picón de Bejes-Tresviso (foto: El Aderezo)

No havia tastat mai el Picón de Tresviso, un formatge blau, càntabre per pocs quilòmetres, que he trobat molt fi en boca, malgrat la seva potència, pròpia de tots els blaus. És un formatge mixte, de llet de vaca principalment, però també d'ovella i de cabra.
M'ha recordat, per gust i per textura, el Roquefort, però ignoro si això es deu a la temporada d'elaboració i a una major presència de la llet d'ovella.
Com a curiositat, encara es troba en algunes ocasions, envolcallat de fulles de plàtan fals (Acer pseudoplatanus), tot i que, com altres blaus, ara es trobi generalment envolcallat de paper d'alumini.

Queso Cabrales

Queso Cabrales (foto: Jon Sullivan)

Decidit a donar al formatge de Cabrales una nova oportunitat, aquesta vegada en terreny propi, a Arenas de Cabrales (Astúries), ens vam entaular en una terrassa i vam demanar una tapa del formatge blau i una ampolla de Sidra. Sensacional combinació que m'ha reconciliat amb aquest formatge, abans titllat d'assassina-papil·les gustatives. La sidra li escau deliciosament i l'amoroseix en el punt just, llevant-li només el punt de força per esdevenir excel·lent.
Seguint el viatge però, ja sense sidra, el Cabrales es torna a revelar contra la llengua, reclamant la poma fermentada. Definitivament, el Cabrales passa a la categoria dels bons formatges, segons la meva classificació subjectiva.

Queso la Peral

Queso la Peral (foto: jlastras)

Un descobriment! No n'havia ni sentit a parlar, però ens el portaren en una taula de formatges a Oviedo i em va sorprendre agradablement. Ni fort com el Cabrales, ni sec com el Picón, el queso de la Peral és un formatge blau, molt més gras i amable que els seus companys de (l nostre) viatge. Un blau per a paladars més delicats podríem dir-ne.
Em recorda el Bleu de Bresse de la meva infantesa (res a veure amb l'actual, industrial i desmillorat formatge del mateix nom). Bé, també m'agraden els formatges més unctuosos, tot i ser blaus als que es suposa més força. Respecte al Gorgonzola. encara és menys cremós i llaminer.

Gamonedo

Gamonedo (foto: Jrfdiaz)

Tots els viatges deixen qüestions pendents, i està bé que així sigui. El Gamonedo n'és una.
Com de la Peral, tampoc n'havia sentit a parlar mai. La primera referència que n'he tingut és a través d'un plafó informatiu al mirador de la reina, baixant dels llacs d'Enol (Cangas de Onís). Des d'allà s'obserbava un petit poble, Gamoneu, reconegut pel seus formatges segons deia. Només pel paisatge ja mereix el tast, però el seu aspecte tampoc deixa indiferent. Algun dia caurà...

Una molt subjectiva classificació de formatges

Tornat de la nostra gira per terres del cantàbric i abans d'escriure res més sobre formatges, em veig amb la necessitat d'aclarir un concepte molt subjectiu a l'hora de valorar la qualitat dels formatges.

Existeixen nombrosos formes de classificar els formatges, bé sigui per la seva llet -de vaca, de cabra, d'ovella, de búfala, mixtes i alguna altra-; la forma d'elaboració -fresc, blau, de pasta premsada o no, cuita o no, etc-; l'origen, etc.

Però més modestament, vull definir una nova tipologia de formatges: els molt bons, els bons i els prescindibles.

Cal aclarir que pel meu gust, els formatges dolents no existeixen, o almenys, no he tingut la dissort de portar-ne cap a la meva boca.

Formatges prescindibles
Així doncs, els formatges menys agraciats són en el pitjor dels casos, prescindibles. Es tracta de molts d'aquells que es troben als prestatges dels supermercats, d'origen industrial i noms que no diuen res de la seva categoria, origen o tipus de llet. Per posar-ne un exemples entre tants altres, el formatge de bola recobert de parafina vermella.

Molt bons formatges

Comté, un molt bon formatge (foto: Manuguf)

La resta de formatges són en general, molt bons. Digueu-me generós, però és que m'agrada molt el formatge. Gruyère, Beaufort o Comté; Camembert, Brie o Saint Félicien; Roquefort, Gorgonzola o Stilton; Recuit de drap, Ricotta o Burrata; Roncal, Manxego o Pecorino; Rocamadour o Mozarella. Tots ells i molts més sensacionals. Ben acompanyats, de vi blanc, negre o rosat; de fruits secs o frescs; de codonyat, pures de fruita o melmelades; o senzillament del pa adient, encara poden ser millors, però són autònoms i no necessiten ningú per deixar-se degustar.

Bons formatges

Afuega'l pitu, un bon formatge (foto: Glane23)

En canvi, en alguns casos, certs formatges necessiten un acompanyament per excel·lir com els seus companys, per "deixar-se assaborir" a plaer. Són doncs els formatges que anomenaria, senzillament "bons". Per exemple, el Cabrales, que sol es converteix en un assassina-papil·les gustatives, però que amb una bona sidra es deixa menjar sensacionalment.
Per exemple també, l'Afuega'l pitu, també asturià, que costa d'empassar de com n'és de sec, però que amb un bon vi o codonyat, deixa sorgir tot el seu encant.
O com són molts formatges de cabra secs que també necessiten el beure adient o una mica de fruita fresca o melmelada.

diumenge, 10 de juliol del 2011

Ecologistas en acción: decreixement

En aquest vídeo, Luís González (Ecologistas en acción) exposa diferents causes i conseqüències de la crisi econòmica, social i ambiental que estem patint i proposa el decreixement com a estratègia necessària per superar-la. El nom d'aquesta estratègia, volgudament provocador, no amaga les dificultats que comporta, però en l'exposició es destaquen les seves virtuds i ventatges comparatives, tant a nivell social com individual.

La xerrada "Menos para vivir mejor" és en castellà.

Charla sobre decrecimiento from foro social criptana on Vimeo.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Mitgeres dels carrers de la Riera Blanca i Constitució

En David m'ha enviat un enllaç a un article de el 3, un portal de notícies del districte de Sants- Montjuïc, on apareixen les fotografies i la descripció de dues noves mitgeres ornamentades a la ciutat de Barcelona.

Es tracta en el primer cas d'una mitgera al carrer de la Riera Blanca número 139, pintada i ornamentada amb plaques metàl·liques, i la figura d'una tortuga, obra d'en Xavier Nogués, acompanyada del poema corresponent a aquest animal, del Bestiari de Pere Quart.

En el segon cas, es tracta d'una mitgera situada al carrer de la Constitució número 120, ornamentada a partir del mateix concepte, però amb el paó com a animal distinctiu.

L'article també fa esment d'un tercer animal, el pingüí, tot i que la foto que presenta sembla ser la d'un colom. Caldrà anar a comprovar in situ la veracitat de la informació.

Trobareu les fotografies al mateix article [off topic: No es poden reproduïr en aquest post, perquè el 3 es reserva tots els drets. Aprofito doncs per fer una crida a l'ús de llicències Creative Commons].

dijous, 21 d’abril del 2011

Recomanacions per Sant Jordi

Dissabte és Sant Jordi, i amb una mica de temps per anar a la llibreria, deixo quatre recomanacions bibliogràfiques per la diada. Es tracta de quatre llibres catalans, perquè la diada és simbòlica i per comprar o regalar llibres d’arreu, tenim tota la resta de l’any.

Catàleg de paisatge de les terres de Lleida

Es tracta d’una acurada edició del primer catàleg de paisatge elaborat per l’Observatori del Paisatge. Hi són identificades, caracteritzades i delimitades vint-i-dues unitats de paisatge de les comarques de ponent, però també es defineixen els eixos de planejament i gestió del paisatge que han de vertebrar les actuacions en matèria de paisatge, des d’un vessant tècnic.

És interessant doncs com a eina professional, però també com a recurs turístic que permet interpretar el territori que s’estén davant dels ulls de l’observador que transita per les terres de Lleida.

Nogué i Font, Joan; Sala i Martí, Pere; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (eds.) (2010). Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. ISBN: 978-84-393-8297-3

Aquí podeu descarregar-ne la versió digital.

El llibre dels camins

Rafael López-Munné i Xavier Campillo (tesi doctoral) són dos dels principals especialistes dels camins de Catalunya, no només perquè n’hagin transitat una bona part, sinó perquè els han estudiat i analitzat abastament.

El llibre és una introducció al tortuós món dels camins. Com a via de comunicació ancestral, els camins acumulen una llarga història que els converteix en elements fonamentals del nostre passat, però com si de pols es tractés, també han acumulat una llarga trajectòria de conflictes i disputes, que encara s’arrosseguen per tot el país. Drets de pas, domini públic, servituds... són alguns dels conceptes que ens aclareix el llibre respecte a la gestió dels camins, als drets i als deures que tots tenim al seu respecte.

Lopez-Monné, Rafael; Campillo, Xavier (2010). El llibre dels camins. Tarragona: Arola editors. ISBN: 978-84-92839-77-3

Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los

Una guia d'ocells temàtica per Catalunya. Sí, una obra molt concreta i específica d'en Màrius Domingo (bloc de rapinyaires) que tracta el grup d'aus més espectaculars del nostre país: àligues, xoriguers, falcons, mussols, etc. Per a interessats en la matèria, amb necessitat de reconèixer-ne les diverses espècies que es poden observar a les nostres contrades, però també per aquells que en volen conèixer alguna cosa més.

Domingo, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Valls: Cossetània Edicions. ISBN: 978-84-9791-753-7

Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears

Es tracta d’una altra guia de fauna, en aquest cas de rèptils i amfibis dels Països Catalans. Els autors descriuen, il·lustren i cartografien les 67 espècies presents en el nostre àmbit, facilitant-ne la identificació i el coneixement de la seva etologia, distribució, ecologia, etc.

El llibre és editat conjuntament per la Societat Catalana d’Herpetologia (http://soccatherp.org/) i l’editorial Lynx (http://www.lynxeds.com/ca), l’any del trentè aniversari d’aquesta societat científica.

Rivera, Xavier; Escoriza, Daniel; Maluquer-Margaleg, Joan; Arribas, Òscar; Carranza, Salvador (2011). Amfibis i rèptils a Catalunya, País Valencià i Balears. Barcelona: Lynx Edicions i Societat Catalana d’Herpetologia. ISBN: 978-84-96553-53-8

Pàgines

dilluns, 2 de gener del 2017

divendres, 1 de gener del 2016

dijous, 1 de gener del 2015

divendres, 13 de juny del 2014